Resultats de la cerca

A l’època medieval passà a designar la residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa, i acabà per ésser el nom característic de les residències senyorials o de gent notable En aquest sentit s’ha conservat en toponímia

L’església parroquial de Santa Eulàlia és romànica, amb campanar d’espadanya Davant seu hi ha l’antiga casa de tipus senyorial s XV, dita la Torre, d’on probablement procedeix la família Pujals, i que pertangué als Foixà fins al s XIX Fou lloc reial

Comprenia els pobles de Lluçars, que n'era el centre administratiu, de Gàrzola, de Tòrrec, de Boada i d’Argentera Donà nom al municipi una antiga jurisdicció senyorial que tenia com a centre la casa de la Vansa Fou agregat abans del 1930 al municipi de Vilanova de Meià Noguera

Escriví, entre d’altres obres, El règim senyorial a Olot 1935, Tradicions devotes 1953, Besalú, comtat pirinenc 1969 i collaborà a les revistes “Pyrene” i “Montaña” sobre temes realcionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa L’any 1983 hom publicà un recull d’articles i de treballs seus

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

Era originària de la província de Suruga, a la costa meridional de l’illa de Honshū Mantingué una tradició d’oposició al poder central, especialment en una revolta que durà nou anys, al segle XI, contra els Fujiwara

El 1616 passà als Mercader, barons de Bunyol El terme de la baronia d’Orpesa fou erigit en comtat de Cervelló

Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII

Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida