Resultats de la cerca

Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell

Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver interposat…

La senyoria, adquirida el 1320 per Arnau de Mur, passà més tard a la família Rocafull L’any 1628 fou elevada a comtat a favor de Gaspar de Rocafull i de Boïl, baró d’Albatera El títol passà als marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

L’església parroquial de Santa Margarida la nova església és del 1806 era annexa de la de Sant Julià de Ceuró és esmentada ja el 839 Queden restes de l’antic castell de Pampe , que pertangué a la canònica de Solsona s XIV-XV i al ducat de Cardona s XVIII, i una casa senyorial

Antiga alqueria islàmica, fou donada per Nunó Sanç 1239 als cistercencs, que hi residiren fins al seu trasllat a la Real Venuda el 1447 a Mateu Vida, passà als Fortuny A la segona meitat del s XVIII hi fou bastida una notable casa senyorial, amb galeria de dobles arcs a la façana sobresurten els jardins

Comprenia una força del mateix nom amb una capella romànica avui desapareguda, un moli i un parell de cases A principis del segle XIV, segons l’historiador Pons i Guri, passà de ser una petita jurisdicció senyorial separada territorialment de la del castell de Montpalau, a ser una simple casa aloera depenent del bisbat de Girona La titularitat de la quadra passà als Arquer sesgle XIII

Entre el 1692 i el 1701 realitzà abundants treballs per al convent de Sant Domènec a Oriola Pintà les voltes i les llunetes de l’església i una vintena de quadres, entre altres les Esposalles de la Mare de Déu i la Visitació sembla que dibuixà també els esgrafiats del claustre major Decorà també els sostres d’algunes sales del palau senyorial d’Albaida

En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig “ stadio de Sancto Petro de Podio de Biania ” Segons Francesc Caula, aquesta construcció situada al costat de l’església de Sant Pere, dalt el puig i a tocar del mas la Sala, L’any 1935 ja era completament enrunada Segons aquest mateix historiador Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28, 62-67, el primer senyor documentat d’aquest lloc és Ponç Bernat, casat amb Ermengarda, que, L’any 1094, féu un testament sacramental a l’altar de Sant Miquel de la parròquia de…

L’església parroquial de Sant Cebrià és romànica El lloc és esmentat el 1017 Pertangué fins al s XV als Mercadal, que hi residiren, i després als Millàs, als Santmartí de Morellàs i als Peguera Dins el seu antic terme hi ha el llogaret del Calç i el santuari de Sant Patllari Davant l’església hi ha l’antic castell senyorial, que conserva una torre s XIII a l’angle NE