Casa forta de Sant Pere Espuig (Tortellà)

En un document de l’any 1094 apareix una referència a la casa forta de Sant Pere Espuig o del Puig (“stadio de Sancto Petro de Podio de Biania”)

Segons Francesc Caula, aquesta construcció situada al costat de l’església de Sant Pere, dalt el puig i a tocar del mas la Sala, L’any 1935 ja era completament enrunada. Segons aquest mateix historiador (Francesc Caula: El règim senyorial a Olot, Olot 1935, pàgs. 28, 62-67), el primer senyor documentat d’aquest lloc és Ponç Bernat, casat amb Ermengarda, que, L’any 1094, féu un testament sacramental a l’altar de Sant Miquel de la parròquia de Sant Esteve —ara Sant Joan— les Fonts. La filla de Ponç Bernat, Guillema, es casà amb Guillem Gausbert. D’altres membres d’aquesta família senyorial foren Ponç (esmentat L’any 1139) i Bernat (que apareix en un document de vers L’any 1170). Bernat i el seu fill, segons Francesc Caula, vengueren, però, la casa forta de Sant Pere Despuig a la família Soler, cavallers de Camprodon. Arnau de Soler, en morir, deixà la casa Espuig al seu fill Bertran. Més endavant, Bertran encara va comprar a la seva cunyada per 4 900 sous barcelonins de tern, els drets que aquesta tenia sobre la casa forta (“in stadio”) de Sant Pere, per la legítima que havia rebut el seu germà Ramon, cavaller, el qual havia mort endeutat amb cristians i jueus. Segons Francesc Caula, L’any 1276 Bertran vengué, tanmateix, a Guillem, abat de Sant Pere de Camprodon, la senyoria d’Espuig, amb els masos Crosa, Llac, Carrera, Aulines, Bosc, Masoveria i Soler (o masoveria de Soler?) i els drets sobre el mas Brugada, pel preu de 10 050 sous barcelonins de tern. Fins L’any 1385, aquesta casa forta sembla que depengué del monestir de Camprodon. Hom troba, però, que L’any 1396, Roger de Montcada i la seva muller Beatriu, senyors dels castells de Milany i Vallfogona, vengueren a Guillem Corona la casa de Bianya (“domun, hospicium”), amb els homes i les honors que en depenien. Els Corona, segons Francesc Caula, eren de Pujarnol, prop de Banyoles. Tal com afirma aquest autor, en passar, al final del segle XIV, aquesta senyoria de Sant Pere Espuig a les mans de la Corona, la casa forta que hi havia al cim del turó degué ésser probablement abandonada com a residència senyorial i es degué fer construir al pla, a llevant de l’antiga força, l’anomenada Torre de Sant Pere. Segons aquest historiador, l’antiga casa romànica, que ja havia perdut la seva funció per als senyors del lloc, fou donada en establiment, L’any 1396, a Ramon, batlle de Conangles, de la parròquia de Santa Maria de Bianya. Ramon i la seva muller Mateua cediren el domini útil sobre aquesta casa a llur fill Jaume, en casar-se amb Cilia, noia de la mateixa parròquia de Sant Pere Espuig.