Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
la Segarra
Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
El marc geogràfic del romànic del Capcir
Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Capcir, amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb 176, 95 km 2 , el Capcir, considerat per alguns autors com l’alta vall de la Cerdanya, correspon a la capçalera de l’Aude i és constituït per una extensa i suau clotada estesa entre els 1 400 i els 1 700 m d’altitud, voltada per importants massissos muntanyosos, que la converteixen en la comarca més alta de la Catalunya del Nord i si és entesa, com fan alguns autors, com un altiplà, aleshores, aquest seria el més alt dels Països Catalans Format per set municipis que…
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
Garrigàs
Castell de Vilajoan, a Garrigàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana alluvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme Hi aflueixen algunes minses torrenteres L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació El municipi comprèn el poble de Garrigàs cap de…
raça pacífida
Antropologia física
Raça d’amerindis els representants de la qual són molt braquicèfals, de talla superior a la mitjana, amb els cabells negres, els llavis prims i serrats, el nas prominent i els ulls oblics, que habitava al NW d’Amèrica del Nord, des d’Alaska a Califòrnia, entre les muntanyes Rocalloses i el Pacífic.
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
Mecànica de la respiració (ventilació)
Fisiologia humana
Per tal que la funció respiratòria es desenvolupi adequadament, cal que hi hagi un moviment constant d’entrada i sortida d’aire als pulmons, anomenat ventilació Aquest moviment d’aire cap als pulmons —o des dels pulmons— és possible gràcies al fet que tant aquests òrgans com les parets toràciques són estructures elàstiques, capaces d’expandir-se i de contreure’s L’entrada i la sortida d’aire a través de les vies respiratòries fins als pulmons es realitza gràcies a uns moviments mecànics produïts per la contracció i la relaxació dels músculs respiratoris L’activitat de la musculatura…
cicuta menor
cicuta menor
Ryan McMinds (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que fa prop d’1 m d’alçada, d’arrel grossa, amb buits, que desprèn una olor virosa, de tija robusta, tubulosa, estriada, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes amb segments lanceolats estrets, serrats, flors blanques disposades en umbel·la gran, i fruits i aiguamolls de l’Europa central.
És altament metzinosa
romegueró
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perennifòlia, sarmentosa, de tiges decumbents, cilíndriques i amb agullons febles, de fulles ternades, peloses pel damunt i verdes pel dessota, amb els folíols irregularment serrats i sovint lobulats, de flors blanques, grosses, en inflorescències corimboses pauciflores, i de fruits en polidrupa, amb drupèoles poc nombroses, negres i pruïnoses.
Es fa en indrets humits, a tot Europa