Resultats de la cerca
Es mostren 8362 resultats
capitulació de Cardona

Frangment final de la capitulació de Cardona (18 de setembre de 1714), signada per Manuel Desvalls i el comte de Montemar
© Arxiu Nacional de Catalunya
Història
Pacte signat a Cardona el 18 de setembre de 1714 entre el coronel Manuel Desvalls i de Vergós i José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, cap de les forces borbòniques assetjants.
El primer, governador de la ciutat i del castell de Cardona, hi feia constar la seva qualitat de coronel de les forces imperials de Carles VI En els 23 capítols del document, darrer que signava al Principat una autoritat austriacista, hom reconeixia la immunitat de les persones i dels béns dels defensors de Cardona i de les forces del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, marquès del Poal, que s’hi havien refugiat, i els autoritzava a passar a Itàlia, als territoris de l’emperador, com així ho feren alguns dels principals caps militars Les condicions pactades foren incomplertes més tard per…
Redención
Setmanari
Setmanari anarquista d’Alcoi (26 de febrer de 1921 — 12 de setembre de 1923).
Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit
Josep Riba Nuet
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-45, però no debutà a la Lliga fins el 7 de novembre de 1943 Destacà com un extrem dret molt ràpid, fins que l’última jornada de la temporada 1943-44 una greu lesió truncà la seva carrera Reaparagué al final de la temporada següent, però deixà el Barça, amb el qual guanyà una Copa 1942 i una Lliga 1945, havent jugat 29 partits Formà part del Centre d’Esports Sabadell 1945-46, a la segona divisió, on, després de jugar 16 partits, es retirà
Tele-exprés
Periodisme
Diari de la tarda en castellà, independent, aparegut a Barcelona el 14 de setembre de 1964.
L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976…
desglaç

Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes, facilita les comunicacions durant l’estiu D’altra…
La República de les Lletres

Exemplar num. 1 de la revista La República de les Lletres (juliol-setembre 1934)
Publicacions periòdiques
Revista trimestral publicada a València entre el 1934 i el 1936.
N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors
La Moto
Motociclisme
Publicacions periòdiques
Revista de motociclisme publicada a Barcelona entre el juliol del 1975 i el setembre del 1977.
Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número…
Arnold Palmer
Golf
Golfista nord-americà.
Considerat, juntament amb Bobby Jones, Jack Nicklaus, Severiano Ballesteros i Tiger Woods, un dels millors golfistes de la història, guanyà quatre cops el Masters 1958, 1960, 1962 i 1964, dos cops el British Open 1961, 1962 i l’US Open el 1960, a més de molts altres torneigs
Voluntaris de la Llibertat
Militar
Milícies formades espontàniament en esclatar la Revolució de Setembre (1868), amb les armes preses als arsenals militars.
Formats per l’ala radical dels revolucionaris, persistiren a Catalunya malgrat els esforços del govern central per a dissoldre'ls Reorganitzats pel setembre del 1869, prengueren una part important en els fets de Barcelona en ésser proclamada la Primera República Possibilitaren l’ocupació de la capitania general de Catalunya pel profederalista general Contreras i, per un decret de la diputació, passaren a substituir l’exèrcit regular 9 de març de 1873, fet que resultà aviat inviable En caure la República gener del 1874 foren desarmats per l’exèrcit
Esquerra Republicana de Catalunya

Oriol Junqueras, president, i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya, durant el Congrés Nacional del partit (setembre del 2011)
© Esquerra Republicana de Catalunya
Partit polític
Partit polític de Catalunya.
Dels orígens a la Segona República i la Guerra Civil 1931-1939 Fou creat a la Conferència d’Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931 per la unió del Partit Republicà Català , el grup de L’Opinió i Estat Català la Conferència representava uns 16000 afiliats La fusió tingué l’origen en el Comitè d’Enllaç dels Partits Republicans 1930 i en el Manifest d’Intelligència Republicana maig del 1930 Els seus principis polítics foren el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya i dels drets de l’home i del ciutadà, la federació amb els altres pobles ibèrics i la socialització de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina