Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Peter Gabriel
Música
Cantant, compositor i productor anglès de rock
.
Començà la seva activitat musical com a membre del grup The Garden Wall, que es convertí gradualment en Genesis, un dels grups de rock de més anomenada dels setanta, integrat per Phil Collins, Tony Banks, Chris Stewart i el mateix Gabriel, en el qual es combinava l’escenografia amb el so El 1975 abandonà el grup i inicià una carrera en solitari de gran èxit Considerat un dels intèrprets més avantguardistes del rock, ha mostrat un gran interès per la música ètnica amb la seva integració en les pròpies composicions i la creació d’un segell discogràfic especialitzat, World Records De la seva…
Àngel Burgas
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què Europa no és el…
Olivia Colman

Olivia Colman
Cinematografia
Actriu anglesa.
Formada a la Bristol Old Vic Theatre School, on es graduà el 1999, s’inicià en la televisió, on assolí un gran reconeixement en telefilms i sèries, entre els quals cal destacar Peep Show 2003-15, Exile 2011, Mr Sloane 2014, Flowers 2016, Broadchurch 2013-17, premi BAFTA a la millor actriu principal i The Night Manager 2016-18, Globus d’Or a la millor actriu secundària Debutà en el cinema amb Buried Alive 2005, d’Adam James Bromley, i en aquest camp cal destacar les actuacions a Tyrannosaur 2011, de Paddy Considine Hyde Park on Hudson 2012, de Roger Michell The Suspicions of Mr…
Sigmund Romberg
Música
Compositor nord-americà d’origen hongarès.
Estudià violí i després composició amb Heuberger Un cop als Estats Units, exercí de pianista i el 1912 publicà les seves primeres obres A partir del 1914 començà a escriure la música de diverses comèdies musicals per als germans Shubert The Passing Show , 1914, amb lletra de H Atteridge Altres títols d’aquest gènere són Robinson Crusoe Jr 1916, Sinbad 1918 i Bombo 1921 Les seves operetes, especialment les de la dècada dels anys vint, foren molt populars als EUA The Rose of Stamboul 1922, The Student Prince 1924, The Desert Song 1926, amb lletra d’O Hammerstein II i Rosalie 1928…
Marcel Duchamp
Pintura
Pintor francès.
Influït per l’impressionisme, s’inicià en la pintura 1908-10 i, amb l’aparició del simultaneisme i la dissociació de les formes, creà un nou art Nu baixant l’escala , 1912, museu d’art de Filadèlfia, que exposà a l' Armory Show Abandonà Europa el 1914 i es traslladà a Nova York, on creà els ready-made , quan valorà artísticament, com a antiart, objectes d’ús pràctic rodes de bicicleta, urinaris, etc Participà, amb Man Ray i FPicabia, a les manifestacions dadaistes de Nova York, i féu una pintura, síntesi de cubisme, futurisme i surrealisme La casada despullada pels seus…
Juli Manegat i Pérez
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Lluís Gonzaga Manegat i Giménez Llicenciat en lletres, exercí de periodista Des del 1946 fou redactor i crític literari a El Noticiero Universal , del qual arribà a ser subdirector, i fou també director de l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona Com a escriptor estrenà obres teatrals, com Els nostres dies 1955 i El silencio de Dios 1956, i fou també autor de novelles de testimoniatge, psicològiques i exòtiques Cal destacar-ne La ciudad amarilla 1958, La feria vacía 1961, premi Ciutat de Barcelona 1960, El pan y los peces 1963, premi Selecciones de Lengua Española, Spanish …
Paul Giamatti
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Abans de començar la seva carrera com a actor de cinema, interpretà nombroses obres de teatre, algunes a Broadway, i també petits papers en sèries de televisió De físic idoni per representar personatges d’home del carrer, començà a brillar com a actor de repartiment als anys noranta, en pellícules com Private Parts 1997, My Best Friend’s Wedding 1997, Deconstructing Harry 1997, The Truman Show 1998, Saving Private Ryan 1998 o The Planet of the Apes 2001 Més endavant, alternant el cinema independent amb les grans produccions de Hollywood, ha protagonitzat, entre d’altres, American…
Sarah Lucas
Art
Artista anglesa.
Artista cabdal en el panorama de Londres, ciutat on viu i treballa, forjà el seu renom amb obres d’impacte visual directe Incloent continguts sexuals explícits o prenent els òrgans sexuals femenins i masculins com a motius principals, o bé usant elements biogràfics, fa aŀlusions a temes com l’autodestrucció, la depressió o la mort A “The Flag Show” 2000 utilitzà la seva addicció a la nicotina com a leitmotiv per a la seva installació I a “Beyond the Pleasure Principle” 2000 utilitzà diversos models de cadires vestits amb roba interior femenina per a representar els cossos de les…
Robert Benton
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Influït pels nous corrents de renovació cinematogràfica que arribaven d’Europa, començà en el món del cinema com a guionista de Bonnie and Clyde 1967, d’Arthur Penn, juntament amb David Newman, amb qui formà una prestigiosa parella d’escriptors També escriviren plegats els guions de There Was a Crooked Man 1970, de Joseph L Mankiewicz What’s Up, Doc 1972, de Peter Bogdanovich, i Superman 1979, de Richard Donner Accedí a la direcció amb el western Bad Company 1972, i després dirigí The Late Show 1977, Kramer vs Kramer 1979, Still of the Night 1982, Places in the Heart 1984, …
Francis Picabia
Pintura
Pintor francès.
Influït per C Pissarro i A Sisley, s’orientà el 1909 vers el cubisme El 1911 fou un dels creadors del grup Section d’Or El 1913 participà en l’Armory Show a Nova York i posà les bases, juntament amb M Duchamp, del dadaisme novaiorquès El 1917 fundà a Barcelona la revista 391 , plena de crítica i ironia, alhora que mantingué contactes amb els dadaistes de Zuric A París participà en moltes manifestacions escandaloses i pintà les seves Machines Ironiques , integrades per elements mecànics absurds i formes ridícules Però el 1921 abandonà les seves posicions dadaistes i anà a una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina