Resultats de la cerca

Estigué al servei de les corts valencianes del duc de Calàbria, Ferran d’Aragó, i del de Gandia, Carles de Borja Compongué La Trulla , ensalada a quatre veus, d’uns 300 versos, en català, portuguès, basc, gascó i castellà, sobre l’adoració dels pastors a Betlem L’obra fou inclosa en l’edició de Las ensaladas de Flecha Praga 1581 És autor també del refrany català del Cant de la Sibilla , d’un Credo , de motets i villancicos , conservats a la collegiata de Gandia, i collaborà en el Cançoner del duc de Calàbria

Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I

Succeí el seu germà Arnau Roger III Es casà amb Blanca de Foix-Castellbò, i després amb Violant d’Orcau Fou camarlenc i conseller de l’infant Joan, i collaborador seu quan aquest fou rei Rebutjà la invasió armanyaguesa en 1389-90, féu costat a la reina Sibilla en morir el Cerimoniós 1387 i combaté, amb èxit, contra la incursió del seu nebot Mateu de Foix el 1396 Durant l’interregne fou valedor de Lluís de Calàbria S'oposà a la revolta de Jaume d’Urgell en 1412-13

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Participà en la defensa d’Aragó contra els atacs de Castella el 1363 Es casà amb Geralda de Cruïlles

Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla actual Vallverd per tal que hi bastís un castell Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul ” L’any 1178 es documenta el…

Aquest castell es bastí amb tota probabilitat a mitjan segle XI, període en el qual el comtat de Manresa protagonitzà una nova expansió envers ponent i es repoblà tota la zona propera a Cervera El castell apareix en mans dels Cervera al segle XII En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133, el castell fou llegat al seu nét Guillem II de Cervera En morir aquest, l’any 1173, llegà el castell de Sant Antolí al seu fill, anomenat també Guillem No obstant això, consta que el 1182 Berenguer de Ballestar, potser el castlà, llegà en testament el castrum Sancti…

La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla , les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les…

Es formà i treballà amb el grup manierista de Fontainebleau del 1540 al 1560, i a París el 1573 i el 1581 En el camp del dibuix excelleixen els seus 28 cartons de la tapisseria d’Artemisa 1562 Musée Mobilier National, París i els 28 dibuixos per al compendi d’història de França Biblioteca Nacional de Madrid El seu catàleg pictòric es redueix, segurament, a quatre obres Les matances dels triumvirs August i la Sibilla del Tibur collecció Gustave Lebel, ~1580, El triomf de l’hivern ~1569 i El triomf de l’estiu o de la primavera ~1569

Estigué molt lligat al seu cosí, el comte Ponç V d’Empúries, el qual li donà la vila de Verges que li fou confiscada més tard El 1303 els seus excessos contra les possessions veïnes dels bisbes de Girona foren la causa inicial del llarg conflicte entre Ponç V i Jaume II de Catalunya-Aragó El seu fill, Ramon-Amat de Cardona i de Pinós, el succeí a Torà i a Rupit Una de les seves filles, Sibilla, es casà amb el comte Ramon Roger II de Pallars, i una altra, Constança, fou muller de Gilabert de Cruïlles