Fortalesa desapareguda situada a l’extrem nord-est del municipi, a l’indret de l’actual masia de Cugul. Les notícies documentals sobre el castell de Cugul són escasses, bé que molt antigues, atès que sabem que ja existia l’any 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedí a Udalguer Ramon una quadra que es trobava al comtat de Barcelona, dins el terme de Montclar, al lloc anomenat Bufalla (actual Vallverd) per tal que hi bastís un castell. Un dels límits territorials d’aquest lloc era el camí que anava fins “ante ipsum castrum Mironis Otonis quod modo vocatur Cugul”. L’any 1178 es documenta el terme de Cugul com una de les afrontacions territorials del castell de Torlanda en l’acte de donació que d’aquesta fortalesa feren Bernat de Piles, la seva esposa, Saurina, i Berenguer Company al rei Alfons I.
La història dels castells de Cugul i de Vallverd sembla que estigué vinculada al llarg del temps. Així, el 1275 Guerau Alemany de Cervelló, senyor del lloc, empenyorà les rendes dels dits castells de Vallverd i Cugul a favor de Pere d’Albarells per un debitori de 15 000 sous barcelonesos. Alguns anys més tard, el 1293, tornà a pignorar les esmentades fortaleses a Berenguer de Palmerola per poder pagar un deute de 800 morabatins. El 1306 Guillem d’Anglesola i Guerau Alemany de Cervelló, com a marmessors de l’altre Guerau Alemany, posaren en venda els esmentats castells, els quals foren comprats per Arnau de Torroja, en representació dels hospitalers, pel preu de 22 000 sous barcelonesos. Tanmateix, Sibil·la, filla de Guerau Alemany, impugnà la venda i promogué tot un seguit de plets contra els hospitalers que finiren amb una sentència per la qual havien de donar al marit vidu de la dita Sibil·la, Bernat Ramon de Ribelles, 11 500 sous. El 1380 Guillem de Guimerà, gran prior de Catalunya, comprà a l’infant Joan tota la jurisdicció sobre Vallverd i Cugul. Els hospitalers foren senyors del lloc fins al segle XIX.