Resultats de la cerca

Fou un dels concertistes més coneguts internacionalment del seu temps Deixeble de WAMozart, com a compositor el seu estil se situa en la transició del classicisme al Romanticisme La seva obra més important és pianística Compongué, entre d’altres, cinc simfonies, sis sonates per a piano i cinc concerts per a piano i orquestra

De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn…

Anà a Peterburg el 1861 hi dirigí l’orquestra particular del príncep Iussupov i, des del 1869, la de l’Òpera Imperial, on succeí Liadov Hi dirigí més de 4 000 representacions i les principals estrenes d’òperes russes Escriví òperes, quatre simfonies, música de programa, etc Čajkovskij li dedicà la seva òpera La donzella d’Orleans 1881

Es formà amb JKuhnau a la Thomasschule de Leipzig, i fou mestre de capella de Zerbst 1722-58 La seva obra, apreciada per JSBach, inclou una vintena de simfonies, concerts, misses, etc El seu fill Carl Friedrich Fasch Zerbst 1736 — Berlín 1800 treballà a la cort de Frederic II de Prússia i fundà 1791 la Berliner Singakademie

Fou el primer compositor independent que visqué a Viena del seu art És autor d’una amplíssima producció, que comprèn aproximadament un centenar de simfonies, 80 quartets, 30 concerts, sonates per a piano i obres per a piano a quatre mans, com també composicions religioses 25 misses i cançons infantils Influí en la creació del classicisme musical vienès

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Estudià al conservatori de Kíev, i el 1929 emigrà als EUA Compongué cinc ballets, el més conegut dels quals és Zéphir et Flore 1925, i diverses simfonies i concerts d’estil neoclàssic No obstant això, és conegut sobretot com a compositor de cançons a l’estil de Gershwin, algunes de les quals assoliren una gran popularitat

És conegut sobretot per la melodia de Rule, Britannia , cant final de la seva masque Alfred 1740 La seva producció, música fàcil i agradable, fou més abundant que no pas original una trentena de masques , dos oratoris Abel i Judith , música escènica per a obres de Shakespeare, cançons i cànons, sonates piano, violí, concerts d’orgue i simfonies

Estudià a Trieste, Berlín i Viena Dirigí el conservatori de Venècia 1939-52 És autor de ballets, nou simfonies, concerts i òperes, com la trilogia L’Orfeide 1925, Giulio Cesare 1936, I capricci di Callot 1942, La vita è sogno 1943 i Il capitan Spavento 1963 estrenada al Liceu de Barcelona el 1975 Publicà les obres completes de Monteverdi 1926-42

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu