Resultats de la cerca

Professor de sociologia a la Sorbona des del 1966, director general del primer canal de la televisió francesa 1975-77 i ambaixador davant del Consell d’Europa 1978-80, s’ha dedicat als estudis etnogràfics a l’Orient Mitjà i a Nou Mèxic i als efectes dels mitjans de comunicació de masses Entre d’altres obres, és autor de Les Rites et la condition humaine 1958, Sociologie de la radio-télévision 1962, l’Ethnologie 1967 i La Société de l’ubiquité 1972

Influït per Marx i per Durkheim, usà l’estadística i el càlcul de possibilitats en els seus estudis sobre les classes socials i les necessitats humanes És autor de La classe ouvrière et les niveaux de vie 1913, Théorie de l’homme moyen 1919, Les cadres sociaux de la mémoire 1925, Causes du suïcide 1930 i Morphologie sociale 1934 Morí en un camp de concentració nazi

Es formà a la universitat d’Hamburg 1947-52 i a la London School of Economics, on tingué com a mestre Karl Popper es doctorà el 1957 Exercí la docència a la universitat de Saarbrücken 1954 i, posteriorment, a les de Tübingen 1960 i Constança 1966-69 i 1984-86 A partir del 1964 dugué a terme una certa activitat política, com a membre del Freie Demokratische Partei, i àdhuc ocupà un escó al Bundestag 1969-70 i fou membre de la comissió de les Comunitats Europees 1970-74 Dirigí la London School of Economics del 1974 al 1984, i de 1987 a 1997 fou rector del St Anthony’s College d’Oxford Destacat…

Doctor en dret 1949 i en lletres 1964, exercí intermitentment l’activitat docent en les universitats de Harvard i de París-Nanterre L’any 1970 esdevingué director d’investigacions del Centre National de Recherches Scientifiques i president de la Société Française de Sociologie Dedicà la seva investigació a la sociologia del treball en les societats modernes i, d’una manera especial, a analitzar els factors estructurals de la resistència al canvi en les actituds professionals, sobretot en els entorns burocràtics i funcionarials, que reflectí en obres com Le phénomène bureaucratique 1964, Le…

Catedràtic de sociologia a la Universitat de Madrid Introduí la sociologia en els medis catòlics progressistes i reformistes, la qual cosa el dugué a preconitzar el desenvolupament d’una “sociologia cristiana” Es preocupà de l’organització i la sindicació dels obrers catòlics i de l’establiment d’un sistema modern de seguretat social

El sociòleg Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i el seu aïllament, porten, els individus que s’hi incorporen, a un procés de resocialització i de reaprenentatge dels rols

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció

A Oviedo té lloc la cerimònia de lliurament dels 38ns Premios Princesa de Asturias Els guardonats són l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt Lletres, la ciutat polonesa de Gdansk Concòrdia, la Khan Academy per a l’educació universal Cooperació, el director teatral Peter Brook Arts, l’esquiadora nord-americana Lindsey Vonn esports, el sociòleg cubà Alejandro Portes Ciències Socials, el Museo del Prado Humanitats, la botànica nord-americana Joanne Chory i l’ecòloga argentina Sandra Díaz Investigació Científica i Tècnica

Estudià comptabilitat a la Universitat de Newark Després de graduar-se, passà un any com a voluntari en un camp de treball quàquer, experiència que el decidí a dedicar-se a la sociologia, matèria en la qual obtingué un màster el 1942 a la Universitat de Chapel Hill, de Carolina del Nord Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual serví a l’exèrcit, el 1946 amplià estudis a la Universitat de Harvard amb Talcott Parsons Del 1954 fins a la jubilació 1987 fou professor a la Facultat de Sociologia de la Universitat de Califòrnia-Los Angeles Fou també membre de diverses societats de recerca i…