Resultats de la cerca
Es mostren 6795 resultats
actor social
Sociologia
Individu, grup o institució que es troba a l’origen d’una acció social o que és el protagonista.
sanció social
Sociologia
Amenaça de càstig o promesa de recompensa establerta per un grup social amb vista al compliment de les normes.
Els mitjans poden anar des de la desaprovació fins a la marginació i excomunió
reproducció social
Sociologia
Perpetuació de les relacions de poder i privilegi que mantenen les classes dominants d’una generació a una altra.
En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció social i cultural No obstant això, els grups dominants utilitzen mitjans molt variats per a perpetuar la seva situació de privilegi al llarg del temps
exclusió social
Sociologia
Situació de separació o privació en què es troben determinats grups o individus respecte a les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques i socials a la qual tenen accés la major part dels ciutadans.
El sociòleg francès Robert Castel fou pioner en l’ús d’aquest concepte a la meitat dels anys setanta del s XX L’estudi de l’exclusió social en les societats avançades aportà una visió més amplia i més profunda que la dels estudis sobre la pobresa basada només en els recursos materials
estrat social
Sociologia
Cadascun dels grups o les capes en què és dividida la societat segons les diferents teories de l’estratificació social.
àtom social
Psicologia
Estructura de les relacions entre l’individu i el seu grup social, esquematitzada en forma d’atraccions i repulsions recíproques.
La representació gràfica del conjunt d’àtoms socials d’un grup és anomenada sociograma
assistència social
Sociologia
Terme que s’emprava de vegades en els països llatins per a designar el treball professional dels assistents socials ( treball social
).
qüestió social
Cristianisme
Expressió amb què, en l’àmbit catòlic de la darreria del segle XIX i primera meitat del segle XX, hom solia referir-se al conjunt de problemes socials —injustícia del repartiment de les riqueses, situació degradada del proletariat, responsabilitat dels creients en la superació de les diferències de classe, etc.— la consciència dels quals havia estat desvetllada pel marxisme i que l’Església —que rebutjava aquest per principi— feu específicament seva per tal de corregir actituds seves anteriors i, alhora, evitar els que considerava extrems socialistes.
Amb el nou tarannà inaugurat pel concili II del Vaticà —autonomia de l’àmbit secular, responsabilitat dels creients en llurs opcions polítiques, etc—, l’esperit d’arrel posttridentina, que inspirava el planejament de la qüestió social tipificable en les encícliques que, sobre això, promulgaren diversos papes, des de Lleó XIII fins a Pius XII, restà radicalment superat, bé que sovint es manifesta encara en proclames i preses de posició tant de jerarquies locals com de grups tradicionals de catòlics dels indrets més diversos
fil social
Electrònica i informàtica
Historial que mostra, en ordre cronològic i de manera actualitzada i unificada, l’activitat social a internet d’un o diversos usuaris.
fil social
Electrònica i informàtica
Historial que mostra, en ordre cronològic i de manera actualitzada i unificada, l’activitat social a Internet d’un o diversos usuaris.