Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava…

Es formà a Llotja amb Fèlix Mestres Guanyà la medalla d’or del concurs Masriera el 1929, any en què exposà per primer cop a La Pinacoteca Adscrit al Saló de Barcelona, des dels anys trenta féu exposicions individuals d’obres d’un realisme vist amb sensibilitat i lirisme Reuní una importantíssima collecció d’indumentària, exposada al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona el 1933, i donada en part, el 1969, al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona Contribuí a la revaloració del carrer de Montcada Publicà Un siglo de modas barcelonesas 1750-1850 1944, Historia de la navegación aérea…

Desenvolupament enciclopèdic Situada al primer quart de s XX, l’obra planteja la lluita d’un frare enfrontat al poder eclesiàstic Fra Junoy és organista del monestir de Sant Aniol la gran passió que sent per la música esdevé la primera causa per la qual es veurà enfrontat a la jerarquia eclesiàstica que el castigarà imposant-lil’allunyament de la seva tasca d’organista i el traslladarà, com a confessor, a la Ràpita, un monestir de monges de clausura on haurà de purgar la seva passió musical amb el silenci més auster En aquest nou context apareix la novícia Sor Clara —personatge…

De nom Margarida Mas i Pujol, ingressà, el 1677, al convent dominicà de Santa Caterina de Palma És autora d’una Exposició de los càntics del Beato Ramon Llull , publicada parcialment el 1760 en versió castellana anònima, i posteriorment 1988 en català L’obra, escrita a instàncies del seu confessor, Gabriel Mesquida, incloïa i comentava fragments del Llibre d’amic i amat , alhora que descrivia les pròpies visions i els diàlegs místics que mantenia amb Déu Alguns fragments són en vers, però sense valor literari L’edició del 1760 clogué, de fet, la revifalla d’impressions setcentistes d’obres…

Installat a Barcelona des de la infantesa, estudià al Conservatori Municipal d’aquesta ciutat Es perfeccionà amb Narciso Yepes i adoptà la guitarra de deu cordes S’interessà particularment per la música antiga, però el seu repertori inclou també obres contemporànies Ha participat en nombrosos concerts a Europa, Àsia i Amèrica Fou l’intèrpret del Concierto de Aranjuez en el concert celebrat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya amb motiu del 80è aniversari del compositor, Joaquín Rodrigo El 1980 estrenà a Praga el Concierto Eco , de Tomás Marco, amb l’Orquestra de la Ràdio de Praga…

Estudià piano amb F González, harmonia amb Felip Pedrell i composició amb Josep Barberà Oferí els seus primers concerts de piano a l’edat de disset anys a la Sala Parés de Barcelona 1914 Després actuà per tot Catalunya i per la Península, amb un repertori que incloïa produccions pròpies Fou professor, entre altres centres, de l’Escola Municipal de Música Del conjunt de les seves obres destaca l’òpera Sor Beatriu , amb text de M Maeterlinck i estrenada al Liceu el 1924, les obres per a cant i piano Septenari de maig --amb lletra de JM López i Picó-- i S onet de la vida nova de…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la…

Home polifacètic, estudià a l’antiga Escolania de la Mercè Com a instrumentista, destacà amb la guitarra i oferí diversos concerts per Europa interpretant repertori espanyol, especialment obres de F Sor i D Aguado A partir de la dècada dels seixanta, a més, apareix com a director de l’orquestra durant la temporada 1860-61 al Teatre Principal de Barcelona Compongué sarsueles, entre les quals Don Ruperto Culebrinas , amb un celebrat número ballable Fou director del Teatro de los Campos Elíseos a Madrid, i també dirigí una temporada lírica al Teatro Principal de Saragossa Com a…