Resultats de la cerca
Es mostren 287 resultats
Wang Chong
Filosofia
Filòsof xinès.
Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu
escola mutazilita
Islamisme
Escola teològica de l’islam sorgida al segle VIII entorn de Wāṣil ibn ‘Aṭā’ i ‘Amr ibn ‘Ubayd a Bàssora.
La doctrina mutazilita, qualificada tradicionalment de racionalista, intentà d’harmonitzar revelació i raó, influïda pel corrent filosòfic hellenístic Sostingué, entre altres dogmes que li són peculiars, la no-eternitat de l’Alcorà i la llibertat de la conducta humana Fou oficial en el califat abbàssida des d’al-Ma'mūn fins a al-Wāṯiq, però, perseguits els seus partidaris, desaparegué al segle XIII
Margarida Agulló
Cristianisme
Religiosa del tercer orde de sant Francesc.
Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló
Aleksandr Jaunar’evič Vyšinskij
Història
Política
Polític ucraïnès.
Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda
Antoine Heinsius
Història
Estadista holandès.
Gran pensionari d’Holanda 1689-1720 Sostingué la política antifrancesa de Guillem III d’Anglaterra Fou un destacat promotor de l’aliança de la Haia 1701 contra França i Espanya i, en morir Guillem III 1702, detingué el poder reial holandès Els sacrificis bèllics, no compensats pels termes dels tractats de pau d’Utrecht i Rastadt 1713-14, el desacreditaren
Francisco Salmerón
Història
Polític castellà.
Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla
Parvus
Nom pel qual fou més conegut l’industrial i socialista rus Izrail Lazarevič Gel’fand (dit també Alexander Helphand).
Installat des del 1891 a Alemanya, Prússia i Suïssa, participà en diverses revistes socialistes i sostingué l' Iskra El 1905 formà part del soviet de Sant Petersburg, però després de la repressió, exiliat de nou, esdevingué un pròsper home de negocis Partidari dels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, intentà més tard de fer costat a la Revolució Russa, però hom el rebutjà
Artau I Miró de Pallars Sobirà
Història
Tercer comte privatiu de Pallars Sobirà (1049-81), fill de Guillem II i successor (1049) del seu germà Bernat, mort sense fills.
Es casà amb Llúcia de la Marca, germana de la comtessa de Barcelona Almodis, muller de Ramon Berenguer I Sostingué lluites contra els seus veïns Ermengol IV d’Urgell i Ramon IV de Pallars Jussà, cosí seu També tingué conflictes amb l’església d’Urgell, per la qual cosa morí excomunicat el 1081 El succeí el seu fill Artau II
Pere II de Montenegro
Història
Príncep i metropolita de Montenegro (1830-51).
Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama
Maria I de Borgonya
Història
Duquessa titular de Borgonya, duquessa de Brabant i Limburg i comtessa de Borgonya i Flandes (1477-82), filla de Carles I el Temerari.
Les guerres que sostingué el seu pare amb Lluís XI de França feren que aquest annexés als seus dominis la Borgonya pròpiament dita, l’Artois i la Picardia En aquesta situació de debilitat degué concedir els privilegis reclamats per la burgesia de les viles dels Països Baixos 1477 Casada amb l’emperador Maximilià I, fou la mare de Felip el Bell, pare de Carles V
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina