Resultats de la cerca

El telègraf elèctric, la innovació que obrí el món de les telecomunicacions amb la transmissió de senyals a llarga distància, fou inventat, al carrer de Petritxol de Barcelona, pel metge Francesc Salvà i Campillo Barcelona, 1751 – 1828 El 1795 ell mateix el va presentar en una conferència que impartí a l’Acadèmia de Ciències de Barcelona, i un any més tard va preveure la telegrafia per cable submarí Línies telegràfiques utilitzades per l’emigració catalana i el telègraf elèctric dels Països Catalans Aquells mateixos anys, a Ginebra, París i Londres, uns altres científics de la Illustració van…

Membre de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya 1963 i el Campionat de Catalunya de segona categoria 1969 L’any 1956 fundà, juntament amb Antoni Ribera, la primera escola d’activitats subaquàtiques d’Espanya, el Tossa Underwater Centre Els anys seixanta impulsà el club d’immersió Acuasub, que no prosperà

Mentre les armes bàsiques eren el cop de rostre i l’artilleria, els cunços més importants foren la línia de fila, la línia de front i la línia de marcació L’aparició de l’aviació i el submarí modificà fonamentalment les tàctiques navals i féu néixer nous vaixells portaavions, fragata antisubmarina, etc i cunços cada vegada més nombrosos i complexos

Com a oficial de marina, serví a Cuba i a les Filipines, i participà en el setge naval de Bermeo, durant la tercera guerra Carlina Interessat per la navegació submarina, continuà els estudis de Monturiol, i inventà un submarí propulsat elèctricament 1885 Mancat d’ajut de les autoritats espanyoles, no permeté que el seu invent fos desenvolupat a l’estranger

Oberta al Pacífic, és entre les ciutats de Santa Cruz , al nord, i Monterey , al sud En les seves aigües viuen un gran nombre de mamífers marins, motiu pel qual el 1992 es creà el Monterey Bay National Marine Sanctuary, un espai protegit d’uns 14000 km 2 El canyó submarí de Monterey, un dels més grans del planeta, s’inicia al centre de la badia

S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril

L’alçada mitjana sobre el fons oceànic és d’uns 2 km Al centre hi ha una fossa d’enfonsament anomenada rift S'origina per la separació de dues plaques litosfèriques i és associada a l’emissió de vulcanisme basàltic submarí i a una important sismicitat, segons la tectònica de plaques Es destaquen la dorsal Atlàntica oceà Atlàntic i la dorsal de Lomonossov, que travessa l’oceà Àrtic aproximadament per la meitat

Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC

Entre els quals tenen una gran importància, actualment, els dispositius d’ones acústiques o ultrasonores sistemes asdic i sonar o electromagnètiques sistema radar, o bé per captació dels sons o els senyals emesos per l’objecte detectat soroll dels motors d’un submarí, missatges telegràfics emesos per un vaixell, etc Els sistemes de detecció automàtica, anomenats sensors, i que poden ésser acústics, termogràfics, sísmics o fins i tot olfactius, han conegut un gran desenvolupament els darrers temps

Fou un dels precursors de la navegació submarina El 1850, a Kiel, construí el seu primer submarí, el qual fou un fracàs Al servei de Rússia, el 1856 en construí un altre, de 15,8 m d’eslora, amb el qual féu 134 immersions, amb resultats força estimables No obstant això, l’almirallat rus no en copsà la importància i el féu enfonsar Abandonà Rússia el 1858 i posteriorment es dedicà a la recuperació de vaixells enfonsats