Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al substantiu…
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…
esperanto
Coberta d’una traducció a l' esperanto de La mare , de Santiago Rusiñol, en una edició de 1908
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua internacional creada a Polònia (1887) per Ludwik Lejzer Zamenhof
com a instrument neutral de comunicació.
L’autor, que signava Dr Esperanto Esperanto = el qui té esperança, l’anomenava simplement llengua internacional ben aviat, però, el seu pseudònim esdevingué el nom de la llengua La gramàtica és d’una gran simplicitat i sense excepcions L’alfabet té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant Tots els polisíllabs són plans Un mateix radical pot fer de substantiu, adjectiu, verb o adverbi Només la desinència caracteritza les parts de l’oració les terminacions o, a, i, e indiquen, respectivament, substantiu, adjectiu, verb infinitiu i adverbi Substantius i adjectius fan el plural…
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives actiu o passives…
declinació
Gramàtica
Flexió nominal d’una llengua.
La declinació flexiva presenta les diverses possibilitats de flexió d’un article, substantiu, adjectiu o pronom mitjançant les desinències corresponents En llatí i en grec la declinació flexiva defineix totes les possibles variacions de forma i funció dels noms mitjançant els morfemes indicadors del gènere, del nombre i del cas En la majoria de les llengües indoeuropees modernes la declinació flexiva es conserva només fragmentàriament per a indicar el nombre i, de vegades, el gènere o el cas, aquest últim sobretot en els pronoms És conservada en alemany i en les llengües eslaves…
nom concret
Gramàtica
Substantiu que designa objectes perceptibles pels sentits: pedra, taula, etc.
les Pallargues
Poble
Poble i cap de municipi dels Plans de Sió (Segarra), situat en un tossal a la dreta del Sió.
Agrupat a redós del temple parroquial i a migdia del gran casal o castell que s’aixeca al punt més alterós, els carrerons, amb algunes arcades i ben pavimentats, aflueixen a una plaça vora el castell, i el conjunt conserva un aire de vila L’església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda modernament dins una línia neoclàssica la llinda porta la data del 1872 El gran casal dit el castell de les Pallargues té a la façana un gran arc gòtic dins el qual es bastí posteriorment una balconada i una torrella o garita en una cantonada La festa major se…
nominalitzador | nominalitzadora
Lingüística i sociolingüística
Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un substantiu.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina