Resultats de la cerca
Es mostren 912 resultats
Jordi I de Grècia

Jordi I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1863-1913).
Fill de Cristià de Dinamarca, fou elegit rei, a instàncies de França, Anglaterra i Rússia, per l’assemblea nacional, després de la destitució d’Otó I Atorgà al país una constitució democràtica 1864 i adquirí l’Epir, Creta, una part de Macedònia i moltes de les illes de l’Egea Morí assassinat, i fou succeït pel seu fill Constantí I
Samsó Arbús
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas
Torre de Sarrià o torre Vilana (Barcelona)
Art romànic
Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu…
Manfred I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1312-17) i infant de Sicília.
Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem
Gordià III
Història
Emperador romà (238-244), net de Gordià I.
Fou elegit cèsar per l’exèrcit i el poble després de la revolta de Dècim Celi Calví Balbí i Pupiè Deixà el poder a mans del sogre, Timesiteu, prefecte del pretori El 242 s’inicià la guerra contra els perses, en el decurs de la qual Timesiteu morí Fou succeït per Filip l’Àrab, que impellí els soldats a donar mort a l’emperador
Guerau Gener
Pintura
Pintor.
Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener
Narcís Descatllar i de Sarriera
Història
Senyor del Catllar, castlà de Rocabruna i marquès de Besora, títol que li fou concedit per Carles II el 1697.
Fill de Lluís Descatllar i Desbac, fou protector del braç militar i partidari del rei arxiduc Carles III, que el 1707 li atorgà el títol de gentilhome de cambra, el mateix any li foren conferides les dignitats de mestre racional i de batlle general de Catalunya, en les quals, després de la seva mort, fou succeït pel seu fill Joan Descatllar i de Cartellà
Gamace Competició
Automobilisme
Escuderia automobilística fundada el 1977.
El 1983 es fusionà amb l’escuderia Mitalocompetició, nascuda l’any 1978, que mantingué el nom inicial, acrònim dels cognoms dels seus fundadors Garcia, May i Cerdà Els seus pilots més destacats foren Oriol Gómez, posterior pilot del Mundial de Rallis amb SEAT, i Manuel Muniente, que arribà a ser pilot oficial Peugeot Va estar presidida durant molts anys per Alfons Cerdà, succeït per Josep Arrieta
Nomenat un nou president de l’Eurogrup
L’irlandès Paschal Donohoe és elegit president de l’Eurogrup, l’òrgan de la Unió Europea que reuneix els ministres de finances de la zona euro i un dels més influents de l’organització El portuguès Mário Centeno ha estat succeït en el càrrec per Donohoe que ha superat la ministra espanyola Nadia Calviño com a principal aspirant al càrrec tot i que aquesta tenia el suport d’Alemanya
Yezdegerd I
Història
Rei sassànida de Pèrsia (399-420).
Fill de Sapor III, menà una política intelligent per desfer-se del poder dels mags i parà la persecució contra els cristians, la qual cosa li valgué d’ésser anomenat bazāgar ‘el pecador’ pels mags i d’ésser lloat pels cristians Lluità enèrgicament contra la noblesa, i visqué en pau amb l’imperi Romà Sembla que fou assassinat a Khorāsān, i fou succeït per Bahrām V, un dels seus fills
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina