Resultats de la cerca

Realitzà un vast treball de camp per Occitània, la Catalunya del Nord i els Pirineus i mantingué intercanvis molt actius amb botànics catalans, principalment amb Simó i Pons amb qui preparà cinc fascicles d’una exsiccata del gènere Rosa 1895-1900 És autor de la Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes 1900-06, molt utilitzada encara avui i que serví de model per a la Flora de Catalunya de Joan Cadevall i Diars juntament amb Joseph Soulié publicà una Florule du Val d’Aran 1913, a la qual afegí un suplement el 1922

Estudià medicina i ciències naturals a Leipzig Viatjà repetidament per la península Ibèrica i també per les Balears 1873 És autor de Zwei Jahre im Spanien und Portugal , 1847-49 Prodromus Florae Hispanicae 1861-80, en collaboració amb JLange, que és encara avui el recull florístic peninsular més complet Illustrationes florae Hispaniae Insularumque Balearium 1891-92, un suplement al Prodromus 1893 i, pòstumament, Grunzuge der Pflanzenverbreitung auf der iberischen Halbinsel ‘La distribució geogràfica de les plantes a la península Ibèrica’, 1896, que influí poderosament la…

Al juny de 1944 es definí com “un movimiento aglutinante de todos los españoles en el concierto de las naciones de Iberia” Al mes següent, a través del seu portaveu Lid Boletín de información interna Madrid, afirmà disposar d’una Junta Catalano-Balear, a la qual instà a unir-se amb “el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat, Alianza Nacional de Catalunya”, per “dotar a Catalunya del órgano supremo de la LIBERACIÓN” Al setembre Lid publicà el manifest Catalunya Catalana , signat per la Junta Catalano-Balear d’Alliberació i al maig de 1945 edità un suplement en…

Dirigida per Antonio H Filloy, Imma Pedemonte en fou la redactora en cap Hi collaboraren, a la redacció, X Garcia Luque, Joan Vall, Manuel Rico i Ton Marcet, entre d’altres, i els fotògrafs A Campañá, Rafael Seguí i Xavier Galí, entre d’altres Passà a mans del Grupo Godó i canvià la visió de la revista Els últims anys els números eren monogràfics En foren directors Daniel Ortiz i Òscar Voltas A l’abril del 1997, inicià la publicació del suplement Action sports , fins que s’escindí en una revista pròpia, dedicada als esports d’acció, que també fou dirigida per Ortiz i Voltas

Hom ignora la seva filiació, però és esmentat com “de nació aragonesa” tenia per amanuense un llec de Tarragona anomenat també Pere Formà part d’una expedició de dominicans tramesa a Armènia en temps del papa Joan XXII, els quals, establerts a Querna, formaren, juntament amb un grup d’armenis, la comunitat dels Germans Unidors Dirigí la traducció a l’armeni de la part tercera i del suplement de la Summa de Tomàs d’Aquino 1347 i d’altres llibres d’Aristòtil, de Porfiri i Gilbert de la Porrée 1344, d’un breviari, d’un sermonari i d’altres llibres per a ús de la comunitat

La primera edició 1925-47, dirigida per Otto Schmidt, consta de 65 volums, a més d’un altre dedicat a l’URSS La segona edició 1950-58, que tingué dos directors, Sergej Ivanovič Vavilov del 1950 al 1951 i Boris Vvedenskij del 1951 al 1958, consta de 50 volums, més un suplement, que contenen uns noranta-sis mil termes L’any 1970, dirigida per Aleksandr Mikhajlovič Prokhorov, hom inicià la publicació de la tercera edició, que consta de 30 volums, de la qual hi ha una edició en llengua anglesa Fundada per decret de 1925, la societat de la BSE passà a ésser l’Institut Científic…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

El Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles 1868-81 de Baltasar Saldoni el situava al segle XII, però Felip Pedrell, en el seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles 1894-97, rectificà aquesta dada en determinar-ne el lloc i la data de mort També li atribuí una obra teòrica De Arithmetica et Algebra et Musica speculativa Pedrell afegí la rectificació d’A Pougin al suplement de la Biographie universelle des musiciens 1878-80 de JF Fétis, segons la qual Josep de Barcelona havia estat un monjo de Guadalupe, format musicalment a…

Fou el primer setmanari català en el qual predominaven les historietes illustrades, que alternaven amb contes de J Carner, Apelles Mestres, J Ruyra, Martínez i Ferrando i novelles de Carles Soldevila Lau o les aventures d’un aprenent de Pilot , Clovis Eimeric El cavaller de la Creu i Folch i Torres, entre d’altres Els dibuixants més assidus foren Junceda i Cornet També hi collaboraren Lola Anglada, que hi publicà la primera versió d' En Peret, Joan d’Ivori , amb unes delicioses historietes adaptades de contes dels Grimm, Llaverias, Apa, Quelus , Prat i Ubach, Serra i Massana, etc…