Resultats de la cerca
Es mostren 457 resultats
capacitat d’absorció
Tecnologia
Expressió de l’aptitud d’un paper per a absorbir líquids en un temps donat.
La capacitat d’absorció és una característica important dels papers assecants i de filtre i de tots els papers per a eixugar, com també dels destinats a l’aïllament elèctric És determinada, en valors relatius, mitjançant aparells que mesuren l’ascensió capillar en el paper, o bé la llargada de la taca produïda per una gota de tinta aixafada pel paper
Salvador Bru
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1957 abandonà l’art figuratiu acadèmic per tal d’iniciar un període de recerca experimental on barreja un informalisme biomorf de densa matèria amb referències figuratives de fort caràcter expressionista Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials Des del 1985 viu als EUA
rèmol
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels escoftàlmids, amb 73-83 radis a l’aleta dorsal i 56-62 a l’anal.
Té el perfil molt asimètric, el cos quasi circular, la base de les aletes molt estreta i els ulls al cantó esquerre la pell és nua i el cos jaspiat de blanc i negre a l’alçada de la cua, per sobre de la línia lateral, té una taca negra Viu a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord És comestible
gaig

gaig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, de plomall erèctil al pili, llistat de blanc i negre i amb un ample traç negre que va des del bec fins a l’extrem inferior de cada galta.
Pollets de gaig © CIC-Moià És d’un color bru rosat, amb el carpó blanc i la cua negra, i a les ales presenta una taca blanca i una de negra molt marcades les plomes del colze són llistades de blau i de negre És boscà i, generalment, sociable Habita a gairebé tot Euràsia i és comú als Països Catalans, excepte a les Illes, on és accidental
Els escàrids: peix lloro
La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
pioc salvatge

pioc salvatge
Sergey Yeliseev (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 100 cm el mascle, el qual té el cap i el coll grisos, les parts superiors ocràcies amb ondes negres, les inferiors blanques, el pit castany i presenta sota el bec un ampli bigoti de cerres blanques.
La femella fa 75 cm i no té la taca al pit ni el bigoti És gregari, de vol potent i fa el niu a terra És molt apreciat com a peça de caça, la qual cosa ha minvat extraordinàriament llur nombre Encara n'hi ha al N i a E d’Europa, al centre i al S de la península Ibèrica, al N de l’Àsia oriental i al Marroc És excepcional a la Catalunya continental
el Cranc
Astronomia
Constel·lació zodiacal, entre el Linx i l’Hidra femella.
És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia
Serp de cogulla
Morfologia La serp de cogulla Macroprotodon cucullatus es reconeix per una taca negra que té a la part posterior del cap, ben visible a la fotografia, i pel fet de tenir la pupilla dels ulls vertical, ja que és l’únic colúbrid que la hi presenta Javier Andrada És una serp petita i relativament esvelta que pot arribar als 65 cm de longitud, però que normalment és més curta El seu cap és proporcionalment gros, llarg i deprimit, amb el musell arrodonit La pupilla és vertical, ovalada quan hi ha molta llum, encara que amb poca llum esdevé més arrodonida Té una escata preocular,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina