Resultats de la cerca
Es mostren 9536 resultats
Albà
Cristianisme
Cristià britànic mort durant la persecució de Dioclecià a Verulam, on més tard fou erigida l’abadia de Saint Alban, famosa al segle XIII.
Probablement fou el primer màrtir del cristianisme a la Gran Bretanya La seva festa se celebra el 22 de juny
quarto
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda, primer de billó i més tard de coure, encunyada a Castella des del segle XV fins al XIX, amb un valor de quatre maravedisos.
A Catalunya, al s XIX, se'n feren diverses emissions de caràcter local del 1808 al 1814 la de Barcelona sota l’ocupació francesa monedes de quatre, dos, un i mig quartos, i del 1810 al 1814 la de la seca de la Junta de Defensa del Principat monedes de sis, tres, dos, mig, i un i mig quartos, a nom de Ferran VII l’any 1823 la provincial encunyada a Barcelona monedes de sis i tres quartos del 1836 al 1846 la del Principat, a nom d’Isabel II monedes de sis i tres quartos, i l’any 1840 la de sis quartos de Berga, a nom de Carles V, el pretendent carlí, també amb la llegenda PRINCIPATUS…
Patriot
Míssil terra-aire nord-americà dissenyat inicialment per a abatre avions que volen a mitja alçada i reconvertit més tard per a la lluita antimíssils.
A la guerra del Golf els Patriot foren utilitzats amb èxit contra els míssils Scud llançats per l’exèrcit iraquià contra objectius situats a Israel i a l’Aràbia Saudita Es troben desplegats pels EUA 13 bateries repartides en nou grups i Israel 3 bateries
Fritz Busch
Música
Director d’orquestra alemany, germà d’Adolf Busch.
Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units…
Joana II de Biscaia
Història
Senyora de Biscaia i de Lara (1370-71), reina de Castella i Lleó, filla de l’infant Joan Manuel i de Blanca de la Cerda y de Lara, casada amb Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I de Castella.
Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França Deixà les seves senyories 1371 al seu fill Joan Joan I de Castella , senyories que més tard uní a la corona
prima
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
D’origen monàstic segles V-VI, ocupava l’espai que restava entre les laudes i l’inici del treball Més tard segles XI-XII hom hi afegí l' Officium capituli , amb la lectura del martirologi Fou suprimida més tard pel concili II del Vaticà 1963
Lluís Quijano Font
Militar
Militar.
Després de fer estudis militars fou destinat a Mallorca Hi fou sosts-tinent del Regiment de Mallorca i, més tard, tinent del Regiment de Catalunya Destinat a Amèrica, el 1845 arribà a Puerto Rico Ascendit a capità, estigué a les ordres del capità general de Puerto Rico 1852 Fou capità del regiment de Madrid 1855 i del batalló de caçadors de Cádiz 1860 El 1863 era segon comandant d’infanteria Ingressà en la administració, on exercí diversos càrrecs Nomenat corregidor i elector de Ponce, hi féu installar l’enllumenat públic, el 1864 Més tard, fou, el 1869, corregidor de Guayama Un any més tard…
Foment de la Sardana de Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1921 com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III; més tard prengué el nom de Barcelona
.
L’activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936 Publicà alguns llibres sota l’epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve Bassols En…
Simeó
Segon fill de Jacob i Lea, epònim de la tribu de Simeó, que, amb Leví, ocupava originàriament Siquem i més tard el S de la Palestina.
Barreja d’elements cananeus, edomites i hurrites, no trigà a ésser absorbida per Judà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina