Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
dimetoat
Química
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida sistèmic per ingestió i contacte.
És autoritzat en ametller, fruiters, cítrics, olivera i plantes ornamentals Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada durant l’època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat varia entre 7 i 60 dies, segons el conreu de què es tracti Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable, pols per a espargir o pols mullable i l’empresa que la comercialitza
alcaloides de la cicuta

Alcaloides de la cicuta
©
Química
Grup d’alcaloides que es troben a la cicuta en forma de sals dels àcids cafeic i màlic, i que, tot i tenir el mateix esquelet de carbonis, es diferencien entre ells pel grau d’hidrogenació i per la presència o absència de grups hidroxil.
l’alcaloide principal és la coniïna , que poseeix l’estructura d’una α-propilpiperidina, amb un àtom de carboni asimètric, la qual cosa fa que es presenti en dues formes òptiques isomèriques la forma dextrogira és la més abundosa uns altres alcaloides de la cicuta són la conhidrina i la γ-coniceïna, que resulta de deshidratar la conhidrina La toxicitat de la cicuta és causada per la inactivació produïda per la coniïna sobre les terminacions dels nervis motors, la qual cosa provoca una paralització dels músculs respiratoris i la mort per asfíxia
procaïna

fototeca.cat
©
Farmàcia
Química
Anestèsic local sintètic introduït el 1906 per Einhorn.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 60°C És sensible a la llum i a l’aire És soluble en alcohol i insoluble en l’aigua Forma un hidroclorur soluble en l’aigua i que es fon a 153-156°C Pot ésser obtingut, entre altres mètodes, per transesterificació del p -aminobenzoat de metil amb el 2- N , N -dietilaminoetanol La procaïna ha estat emprada com a anestèsic, com a retardant de l’excreció de la penicillina i en geriatria gerovital Presenta molt poca toxicitat i és coneguda comercialment com a novocaïna
tricloroetilè
Química
Hidrocarbur insaturat clorat.
És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica
cerussa
Química
Pigment blanc, de poder cobrent i solidesa a la llum excel·lents, format per carbonat bàsic de plom amb alguna quantitat de carbonat neutre de plom.
És obtingut per diversos mètodes tradicionals, com l’holandès, basats en l’atac del plom amb vapors d’àcid acètic i la transformació de l’acetat obtingut en carbonat bàsic per l’acció de diòxid de carboni La cerussa era molt emprada en la pintura a l’oli, però el seu ús ha minvat a causa de la seva toxicitat i de la seva inestabilitat enfront del gas sulfhídric, que sol ésser present a l’atmosfera de les ciutats És conegut també amb el nom de blanc de plom
patentatge
Tecnologia
Tractament isotèrmic aplicat als filferros d’acer amb un elevat contingut de carboni
Té com a objectiu conferir-los una microestructura amb perlita fina que permeti treballar-los posteriorment en fred Consisteix a sotmetre els filferros a austenització i a refredar-los posteriorment de manera escalonada submergint-los en un bany de plom o de sals a una temperatura entre 450 i 550 ºC El patentatge s’aplica a filferros d’acer d’un diàmetre entre 5 i 15 cm i amb un contingut de carboni entre 0,35% i el 0,8% El bany de plom, a causa de la seva toxicitat, actualment s’ha substituït gairebé arreu per un bany de sals
àcid salicílic
Química
Hidroxiàcid carboxílic aromàtic que es presenta en forma d’agulles incolores de gust dolcenc que esdevé amarg, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 159°C.
Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva …
etil clorpirifòs
Agronomia
Compost químic organofosforat que actua com a insecticida no sistèmic actiu per contacte o ingestió.
És autoritzat en fruiters, avellaner, cítrics, vinya, olivera i plantes d’horta Hom també l’utilitza en tractaments insecticides del sòl en els conreus anteriors Catalogat com d’alta toxicitat per a les abelles, la seva aplicació és limitada en època de floració de fruiters És considerat nociu per a l’home i el seu termini de seguretat és de 21 dies en general i 30 dies en tractaments del sòl Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota noms diferents, segons la riquesa, la formulació granulat, líquid emulsionable o pols mullable i l’empresa que la…
cicuta
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, quasi glabra, que desprèn una olor desagradable en macar-la.
Té una tija robusta, fistulosa, estriada, una mica pruïnosa, molt sovint amb taques purpurines Les fulles són grosses, de dues a quatre vegades pinnades, amb segments serrats o pinnatífids Les flors, blanques, es disposen en umbelles compostes Els fruits són diaquenis suborbiculars, amb cinc costelles prominents a cada banda Creix en herbassars nitròfils humits de gairebé tot Europa És la planta metzinosa més coneguda com a tal En l’antiguitat clàssica era utilitzada en les execucions de ciutadans importants La gran toxicitat d’aquesta planta és causada pels alcaloides de la…
Institut Químic de Sarrià
Química
Centre de l’Església catòlica fundat el 1916 pel jesuïta Eduard Vitòria, reconegut el 1965 per l’estat com a escola superior d’enginyeria química, i inscrit el 1984 com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior IQS.
Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química És regit per un consell directiu Junta de Patrons en nom de la Companyia de Jesús El 1991 creà una facultat d’economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull S'autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern Consta de quatre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina