Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
poesia
Literatura
Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
En aquest sentit, que és el més tradicional i el més difós, la poesia es contraposa a la prosa i s’identifica amb l’art de compondre versos Però, atès que l’estètica moderna considera que l’expressió mètrica no és absolutament indispensable per a la creació de la poesia, resta plantejat el problema de quina és o podria ésser la definició ideal que abracés el conjunt de tots els factors necessaris en la constitució de l’activitat poètica Hom podria dir que la poesia és aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d’uns sentiments, la força de les paraules i,…
Bernhard Schlink
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià dret Del 1988 al 2005 fou jutge del Tribunal Constitucional del land del Rin del Nord-Westfàlia Ha estat professor de dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn 1982-91, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main 1982-92 i imparteix filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín Com a escriptor, s’inicià en el gènere de la novella negra amb Selbs Justiz ‘La justícia de Selb’, 1987, escrita conjuntament amb Walter Popp, protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb nom que es pot traduir per ‘mateix’, ‘auto-', ‘si mateix’, etc, posteriorment també personatge principal de…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, i s’hi formà literàriament Nebot de Joan Maragall, que l’encoratjà vers la poesia, d’un to narratiu, goethià i maragallià, amb empelts modernistes Relacionat de jove amb el grup d' El Rovell de l'Ou Publicà Elegies germàniques 1910, La merla i altres cants 1914, Tres poemes 1920, Odes i ciutats de visió 1930, Un tragipoema i Tizianella 1934 i Les elegies i els jardins 1938, premi Folguera 1937 Com a novellista assimilà influències germàniques en Dues conversions i una mort 1927, El camí errat 1927 i El sobrevingut 1932 té un deix naturalista en Vida…
República Dominicana 2010
Estat
Al començament d’any va entrar en vigor la nova constitució, que té com a principals punts els nous procediments per a la reelecció presidencial i una ampliació del nombre de diputats i senadors Un cop establert el nou marc legal, al maig hi van haver eleccions legislatives i municipals, que va guanyar àmpliament el governant Partido de Liberación Nacional PLN, i a la vegada es va confirmar la tendència al bipartidisme En la cambra de diputats, el PLN va obtenir 105 escons, seguit pel Partido Revolucionario Dominicano PRD amb 75, mentre que al Senat el PLN va aconseguir 31 dels 32 llocs en…
Enric Gallén i Miret
Literatura catalana
Historiador de teatre i crític.
Catedràtic de literatura catalana, ha estat professor de la Universitat de Barcelona i és catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Especialista en teatre català modern i contemporani, és autor d’ El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista 1939-1954 , coautor de La Generalitat republicana i el teatre 1931-1939 1982, i coeditor de L’art de traduir 2000 Collaborà en la Història de la literatura catalana , de Riquer, Comas i Molas, i en la Història del teatre , de V Pandolfi Ha coordinat l’edició de Romea, 125 anys 1989, Josep Maria de Sagarra, home de teatre 1994 i Guimerà,…
Castil-Blaze
Música
Nom pel qual fou conegut el crític musical i musicògraf francès François-Henri-Joseph Blaze.
S’inicià en la música de la mà del seu pare, home de lleis i afeccionat a la música El 1799 anà a París per estudiar dret Posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració al seu departament natal, i alhora completava la seva formació musical i es dedicava a recollir documentació sobre l’òpera a França Publicà el resultat de les seves recerques en els dos volums del llibre De l’opéra, en France París, 1820-26 El 1820 retornà a París i es dedicà exclusivament al món de la música com a escriptor i editor Entre el 1822 i el 1832 exercí la crítica musical al "Journal des Débats" i després a…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’exemple més…
Luis de Granada
Literatura
Nom amb què és conegut Luis de Sarria, escriptor i predicador andalús.
D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…
retroversió
Literatura
Acte de traduir novament a la llengua original un tros ja traduït d’aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic.
Gaspar Cervantes de Gaeta
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1568-75).
Estudià a Salamanca i sembla que fou vicari general de la diòcesi de Lleó i inquisidor a Sevilla i a Saragossa Nomenat bisbe de Messina 1561, passà a Itàlia i assistí al concili de Trento des de la seva tercera etapa 1562-65 El 1563 fou nomenat arquebisbe de Salern, on reuní diversos sínodes diocesans El papa Pius V el feu membre de la comissió que havia d’entendre a Roma en el procés de l’arquebisbe Carranza El 1568 fou nomenat arquebisbe de Tarragona, i el 1570 fou creat cardenal, però no arribà a la seu tarragonina fins el 1572 Aviat es destacà per la seva activitat hi celebrà un concili…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina