Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Jevgenij Samojlovič Varga
Economia
Economista soviètic d’origen jueu hongarès.
Després de la caiguda de Bela Kun 1919, anà a la Unió Soviètica Fou director de l’Institut de Ciències Polítiques i Econòmiques de l’Acadèmia de Ciències Autor d’estudis sobre el capitalisme contemporani, polemitzà i fou molt criticat, sobretot, per la seva obra Transformacions de l’economia capitalista després de la Segona Guerra Mundial 1946
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…
calor sensible
Meteorologia
Energia calorífica associada directament amb els canvis de temperatura d’una substància.
En les transformacions termodinàmiques a pressió constant, coincideix amb les variacions d’entalpia En meteorologia, s’utilitza fonamentalment per a diferenciar el transport de calor d’una massa d’aire en funció de la seva temperatura, del corresponent al transport de calor latent a causa del seu contingut de vapor o al flux de calor per emissió o absorció de radiació
sivella
Indumentària
Peça de metall o d’altres materials que serveix per a unir els dos caps d’un cinturó o les dues orelles d’una sabata.
Consisteix en un marc travessat per un eix proveït d’una o més pues fixat a un dels caps, i per on es fa passar l’altre cap, que resta subjecte per mitjà de la pua o pues Ha sofert nombroses transformacions, i de vegades el seu caràcter utilitari ha esdevingut purament ornamental i ha estat objecte de creació de joieria o disseny
homologia
Trasformació per homologia d’un triangle ABC en A'B'C’ (O, centre de l’homologia; r, eix de l’homologia)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Teoria que estudia les transformacions entre espais topològics que conserven certes estructures algèbriques definides en cada espai.
amitosi
Divisió d’una cèl·lula procariota per bipartició
© fototeca.cat
Biologia
Divisió directa, per exemple per bipartició o gemmació d’una cèl·lula sense transformacions nuclears o estructurals aparents.
maturació
Botànica
Seguit de transformacions que experimenten l’òvul i l’ovari fins a esdevenir, respectivament, llavor i fruit.
hipermodernitat
Sociologia
Concepte utilitzat pel sociòleg francès Gilles Lipovetsky per a referir-se a l’acceleració de tots els factors constitutius de la modernitat, especialment propagada per les possibilitats que ofereixen actualment els mitjans de comunicació i les TIC.
El món hipermodern s’organitza al voltant de quatre processos globals d’acceleració que estarien a la base de la crisi en la qual troben sumides les societats occidentals a l’inici del s XXI l’hipercapitalisme, la hipertecnologia, l’hiperindividualisme i l’hiperconsumisme Segons els pensadors de la hipermodernitat, cap país es pot escapar d’aquestes transformacions culturals, actitudinals, tecnològiques i econòmiques que estan tenint lloc a escala planetària
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades…
,
centralisme
Política
Forma d’estructuració politicoadministrativa de l’estat consistent en la concentració dels centres de decisió del poder en una àrea geogràfica reduïda.
En el curs dels s XVI-XVIII, les lentes transformacions socials i econòmiques —aparició del gran comerç, formació dels mercats, crisi de les estructures gremials, aparició de la distribució capitalista del treball, transformacions agràries, etc— fomentaren l’aparició de la burgesia comercial, que posà en crisi l’estructura politicosocial de l’Europa medieval La monarquia assegurà el seu poder —concebut en el dret romà— contra el règim feudal basant la seva autoritat en aquesta nova classe i en la formació d’un aparell burocràtic propi —consolidació, a França, de l’…