Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
pota
Electrònica i informàtica
Terminal metàl·lic de diversos components electrònics de semiconductors, com ara transistors, díodes i, sobretot, circuits integrats.
Les potes permeten alhora fixar el component sobre la placa del circuit imprès i establir-ne les connexions elèctriques amb les pistes d’aquest En els cas dels circuits integrats, amb moltes potes a causa de llur complexitat, aquestes són disposades linealment o bé, més sovint, formant dos rengles parallels fins i tot en alguns casos formen un rectangle Per a la collocació dels components en el circuit imprès, cal que aquest hagi estat previst amb els forats convenientment disposats
parell de Darlington
Electrònica i informàtica
Circuit electrònic constituït per dos transistors en configuració del tipus en col·lector comú, connectats en cascada.
Es caracteritza per tenir un guany d’intensitat molt elevat, una impedància d’entrada alta i una impedància de sortida molt baixa
estat sòlid

Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
neutralització
Electrònica i informàtica
Mètode emprat per a contrarestar la retroacció positiva en un amplificador de tubs o de transistors, la qual podria produir oscil·lacions indesitjables d’alta freqüència a causa de les capacitats paràsites reixa-ànode (tub) o base-col·lector (transistors).
Per a evitar-ho hom hi introdueix una retroacció negativa d’igual magnitud que neutralitza l’efecte esmentat
relé
Relé
© Fototeca
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu destinat a controlar un circuit determinat d’una certa potència (generalment tancar o obrir el circuit) mitjançant un circuit auxiliar de petita potència i, per tant, amb un corrent molt feble.
Els relés poden ésser electromagnètics, tèrmics, electrònics, etc Els relés electromagnètics , els més corrents, consten d’un electroimant que en ésser accionat atreu una armadura mòbil, la qual amb el seu moviment provoca el tancament o l’obertura d’un o més circuits principals i auxiliars, mitjançant una sèrie de contactes Hi ha relés per a corrent continu i per a corrent altern Poden ésser constructivament de diversos tipus d’armadura articulada, de nucli desplaçable, de balancí, de disc d’inducció, de cilindre d’inducció , etc Segons llurs finalitats, poden ésser de màxima, de mínima,…
tub electrònic

Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…
junció
Electrònica i informàtica
Zona de transició que es manifesta en posar en contacte un semiconductor i un altre material de propietats diferents (un semiconductor, un metall, un líquid electrolític, etc) a causa de l’adaptació dels nivells de Fermi d’ambdós materials.
En equilibri termodinàmic, el nivell de Fermi del sistema compost pels dos materials ha d’ésser el mateix i constant, i això significa d’una banda, la difusió de portadors entre els dos materials, a causa de la seva diferent concentració i, d’altra banda, l’aparició d’un camp elèctric intern originat per la variació de densitat de càrrega que en resulta Aquest camp elèctric creix a mesura que augmenta la variació de la densitat de càrrega, i dóna lloc a un potencial elèctric a la zona de transició entre els dos materials, on es produeix la variació de càrrega Així, cada vegada és més difícil…
híbrid | híbrida
Electrònica i informàtica
Dit de l’aparell, el circuit, etc, que conté components de diferent tecnologia, com per exemple tubs i transistors.
rellotge electrònic
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és un dispositiu electrònic o que conté components electrònics (díodes, transistors) (rellotge de quars).
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…