Resultats de la cerca

Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona

Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

L’extensió que assolí el món islàmic féu que alguns emirats, bé que l’emir era nomenat sempre pel califa, aconseguissin una independència de fet, en canvi del pagament d’un tribut Aquest fou l’origen de diverses dinasties locals, com l’aglàbida, alguna de les quals àdhuc trencà el lligam religiós amb el califa califat de Còrdova Actualment conserven el nom d’emirat alguns estats àrabs independents, com Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units

Després del fracàs de la Confederació peruanoboliviana 1839 aconseguí d’imposar-se sobre els altres líders militars Fou president de la república 1845-51 i 1854-62 i donà estabilitat política i econòmica al país Creà un monopoli sobre l’explotació dels dipòsits de guano de les illes del Pacífic i establí una línia ferroviària entre Lima i el Callao abolí l’esclavitud dels negres i el tribut personal dels indis Promulgà la constitució del 1860

Logoteta general de l’Imperi, fou proclamat emperador amb motiu de la revolta militar que destronà l’emperadriu Irene Per tal d’estabilitzar l’economia, suprimí els beneficis fiscals atorgats al clergat, que se li mostrà contrari per aquesta acció i pel fet d’ésser tolerant en la qüestió dogmàtica i enèrgic en l’afirmació del poder imperial per damunt de l’Església Refusà de concedir el tribut al califa de Bagdad i guerrejà contra Carlemany a l’Adriàtica Morí combatent els búlgars

Collaborà a diverses publicacions periòdiques locals amb contes i poemes dispersos Fou assídua participant en nombrosos jocs florals i certàmens locals, en els quals obtingué diversos premis Publicà els poemaris Elvira, poemes les amoroses empremtes i allò que no torna 1950, Tribut al paisatge i fonts d’Olot 1953,  De l’amor i la desamor 1954, Jardí poètic 1975 i  Enfilant cançons, plec de poemes inèdits 1993 També publicà les obres de teatre En Tòfol i l’Agneta  1944 i  Las muñequitas  1944

Fill de Parsatatar, és el sobirà més important d’aquest regne hurrita La seva autoritat s’estenia des del Taure Àsia Menor fins al Zagros est del Tigris i des dels monts Nur nord de Síria fins a Al-Biqā’ Fenícia Els estats vassalls de Mitanni gaudien, però, d’una gran autonomia, car podien signar tractats amb altres regnes, imposar tribut als més dèbils, fer la guerra pel seu compte, etc Potser fou el monarca que afrontà la invasió de Tuthmosis III el 1472 aC

Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V