Resultats de la cerca

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat…

Fill de Sargon II d'Assíria , traslladà la capital de Khorsābād a Nínive Arran d’una revolta de Luli, rei de Sidó, i d’Ezequies, rei de Judà, ajudats pel faraó Shabako, prengué Sidó, Ascaló, Accaró i altres ciutats de Síria-Palestina, però es retirà de davant Jerusalem després de cobrar tribut 702 aC En l’altiplà iranià, sotmeté els medes, actius ja des del regnat de Šamši-Adad V Dugué a terme contra Babilònia ajudada per Elam quatre campanyes Al començament del seu regnat ~704, baté Marduk-apal-iddina Merodak II a la plana de Kish, prengué Babilònia, sotmeté les tribus aramees,…

Fill d’Histaspes, sàtrapa de la Pàrtia Segons la inscripció de Behistum, pujà al tron després d’haver donat mort al mag Gaumata, que es feia passar per Bardiya, germà de Cambises Diversos governadors que cobejaven el poder suprem es rebellaren, però entre el 520 i el 519 Darios aconseguí de sotmetre les províncies d’Elam i Babilònia, entre altres Fermament establert en el tron, volgué expandir el seu imperi, tanmateix sense gaire èxit el 514 conquerí la Tràcia oriental, però fracassà en el seu intent de sotmetre els escites Per un altre costat, les guerres mèdiques, que s’…

Instaurada per Basili I el Macedoni, que usurpà el tron a Miquel III l’Embriac, finí amb el regnat d’Isaac I Comnè

Duc de la Narbonesa, succeí Atanagild però, per evitar enfrontaments amb els hispanogots, associà al tron el seu germà Leovigild, duc de Toledo

Mor Joana de Nàpols Deixa el tron a Renat I, comte de Provença i duc d’Anjou, aleshores presoner del duc Felip III de Borgonya

Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble

Matrimoni de Joana de Navarra amb el príncep Felip, dit el Bell, hereu del tron francès Vinculació de la corona de Navarra a la casa dels Capets francesos

Comença una etapa de dualitat de poder a Hispània entre la noblesa militar germànica i els bisbes, que no finalitzarà fins el 568 amb l’adveniment de Leovigild al tron

Des del 1747, que ocupà el tron afganès Aḥmad Šāh Durrānī, cap d’aquesta tribu, esdevinguda aleshores la dominant del país, el nom d’abdalita anà essent substituït pel de durranita