Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia (germana de Leandre i Isidor de Sevilla). Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron (573), amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, col·laboració que fou més estreta a la mort d'Ermenegild (585). Combaté contra els francs a la Septimània (~585-586) i recuperà Carcassona. A la mort de Leovigild accedí al tron. El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot. Això fou proclamat solemnement en el concili III de Toledo (589). Hagué de reprimir dues revoltes arianes, a la Septimània i a la Lusitània (588), i ofegar una conspiració de palau, instigada per la seva madrastra Godsvinta (589). El 590 castigà severament una maquinació dirigida pel duc Argimon, combaté una revolta basca i lluità, a la Bètica, contra els bizantins. Promulgà algunes lleis, recollides en el Liber iudiciorum, i fomentà la romanització o bizantinització de l’estat. Es casà amb la visigoda Bada. El succeí el seu fill natural Liuva.