Resultats de la cerca
Es mostren 262 resultats
Aleksandr Aleksandrovic Slobod’anik
Música
Pianista ucraïnès.
Estudià al Conservatori Estatal PI Cajkovskij de Moscou, on rebé lliçons de Genrikh Neuhaus, entre d’altres i on es diplomà el 1964 A dinou anys fou premiat al Concurs Chopin de Varsòvia 1960 L’organització anglesa de premis internacionals de música, entitat presidida llavors per Zoltán Kodály, li atorgà un premi especial com a recompensa pels seus brillants inicis de carrera concertística L’any 1966 fou guardonat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou Excellí especialment com a intèrpret de l’obra de F Chopin, S Prokof’ev i A Skr’abin Dugué a terme una destacable tasca…
Boris Nikolajevič L’atošinskij
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià dret a la Universitat de Kíev i música amb professors particulars abans d’entrar al conservatori, on el 1913 fou alumne de composició de R Glière Diplomat el 1919, impartí classes al mateix conservatori, i el 1935 en fou nomenat professor de composició i orquestració Ensenyà també al Conservatori de Moscou durant dues etapes 1935-38 i 1941-44 Dirigí la Filharmònica Ucraïnesa Entre els seus alumnes cal esmentar KA Karajev i V Silvestrov Tot i la influència d’A Skr’abin al començament de la seva carrera, com es fa palès en la Simfonia núm 1 1918, en el Trio amb piano núm 1 1922 ja es…
Nikolaj Andrejevič Roslavec
Música
Compositor ucraïnès.
Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…
Platon Nikitič Voron’ko
Literatura
Poeta ucraïnès.
La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951
Jevsej Grigor’jevič Liberman
Economia
Economista ucraïnès.
Professor a la Universitat de Kharkiv des del 1957 Publicà Camins per a millorar la rendibilitat de les empreses socialistes 1956 i Principals problemes de la mecanització i automatització de la producció 1961 cal destacar-ne també, especialment, l’article Pla, benefici i bonificacions 1962, que obrí la polèmica sobre la concessió d’incentius a les empreses segons llur productivitat, així com la flexibilitat de la planificació central respecte a la gestió empresarial Molt discutida a Occident, la seva idea fou recollida per Nemčinov i assajada en algunes empreses soviètiques
Kasimir Severinovič Malevič
Pintura
Pintor ucraïnès.
Influït pel fauvisme i per l’art popular del seu país 1911, rebé l’atracció del cubisme, que introduí a Moscou 1912 Creà una obra de tema popular, a base d’una simplificació dels volums, que el conduí al suprematisme, del qual és creador Quadrat negre sobre fons blanc 1913, Quadrat blanc sobre fons blanc 1914 Museum of Modern Art, Nova York El 1915 redactà el manifest Del cubisme al suprematisme , en oposició a les concepcions lumíniques del lucisme Es dedicà a l’ensenyament a Leningrad 1922, quan li prohibiren d’exposar Anà a Alemanya, on participà en el Bauhaus i publicà Die…
Sergej Bubka

Sergej Bubka (1989)
© Gray Mortimore /Allsport via Laureus
Atletisme
Atleta ucraïnès.
Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final
Ilja Iljič Mečnikov
Biologia
Bacteriòleg ucraïnès.
Estudià a les universitats de Giessen i Munic Fou catedràtic de zoologia a la Universitat d’Odessa i director de l’institut bacteriològic de la mateixa ciutat El 1882 descobrí els fagòcits i la digestió intracellular fagocitosi Del 1895 al 1916 fou sotsdirector de l’Institut Pasteur de París De les seves obres cal esmentar La lutte de l’organisme contre les microbes 1884, Immunité 1897, La vieillesse 1903 i Bactériothérapie, vaccination, sérothérapie 1908 L’any 1908 li fou concedit, juntament amb Paul Ehrlich, el premi Nobel de medicina
Intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna
35 presoners russos i 35 d’ucraïnesos són alliberats com a resultat d’un acord entre Rússia i Ucraïna L’impulsor de la iniciativa va ser el nou president ucraïnès Volodímir Zelenski, que s’ha compromès a posar fi al conflicte armat que tots dos països mantenen des del 2014 Els presoners són, de la part russa, els 24 mariners capturats per un vaixell de la marina russa a la mar d’Azov el novembre de 2018 i el cineasta Oleg Sentsov, acusat de conspiració terrorista Per la part ucraïnesa sobresurt el cap de seguretat ucraïnès Volodímir Tsemakh, sospitós de participar en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina