Resultats de la cerca
Es mostren 3409 resultats
cost suplementari
Economia
En sentit ampli, despeses generals d’una empresa que no produeix, però que es manté en el negoci.
En són exemples els arbitris, el preu dels préstecs, les amortitzacions, etc És d’una gran importància econòmica distingir entre cost suplementari inevitable i cost primari evitable, puix que per a qualsevol empresa és rendible de continuar la producció mentre cobreixi unamica més de costs primaris, perquè, tot i que la producció minvi fins a zero, no hi ha cap possiblitat d’evitar els costs suplementaris
birefringència
birefrigència obtinguda amb un cristall d’espat d’Islàndia
© Fototeca.cat
Física
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa.
És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no parallela a l’eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l’índex de refracció varia segons l’angle incident És una propietat característica d’alguns cristalls com el quars, l’espat d’Islàndia, la mica, el topazi, etc Pot ésser provocada artificialment, en substàncies òpticament inactives, per mètodes mecànics, fotoelèctrics efecte Kerr electroòptic i magnètics efecte Cotton-Mouton, i…
moscovita
moscovita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, potassi i fluor, KAl2 Si3 AlO10 (OH,F)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic i té l’hàbit tabular de contorn hexagonal i també en agregats És un fillosilicat del grup de les miques Té una duresa 2,5 parallelament als plans d’exfoliació, i 4 perpendicularment a aquests És incolora, amb lleugeres pàtines de color verd, gris o marró L’esclat és nacrat Té una densitat de 2,8-2,9 Hom la troba sovint en les pegmatites granítiques, roques que forneixen la mica d’ús industrial És anomenada també mica blanca
singlada
Transports
Camí que fa una nau en un dia civil, és a dir, en vint-i-quatre hores, comptades de mitjanit a mitjanit.
Una singlada és sempre unamica més gran o més petita de vint-i-quatre hores, a causa de la diferència de longitud adquirida en la seva durada Hom també considera com a singlada, bé que incompleta, els intervals entre la sortida de port i la mitjanit següent, i entre la mitjanit anterior i l’arribada a port La singlada era comptada, abans, de migdia a migdia
efecte de baròmetre invers
Geografia
Variació del nivell del mar causada per una variació de la pressió atmosfèrica.
El nivell del mar respon de manera inversa a la pressió atmosfèrica, és a dir, si aquesta augmenta, el nivell del mar baixa a raó d’un centímetre per millibar, aproximadament, i igualment, una disminució de la pressió comporta una pujada del nivell del mar A la Mediterrània, el fenomen és unamica més complex, ja que l’intercanvi d’aigües a través de l’estret de Gibraltar i el de Sicília limiten la resposta a les variacions de la pressió atmosfèrica Popularment, quan el nivell del mar és molt baix, principalment a causa de l’efecte de…
flautí

Flautí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta molt semblant a una flauta travessera, però de mida més petita -més o menys la meitat- i que sona a l’octava aguda d’aquesta.
Es fa servir sobretot en l’orquestra i la banda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta Té els seus orígens en un tipus de pifre militar, anomenat flauta suïssa, que encara es toca i que consisteix en un tub curt i cilíndric de fusta de boix, molt semblant a una flauta travessera del Renaixement, i de petites dimensions El seu ús en l’orquestra començà esporàdicament al segle XVIII Al segle XIX, L van Beethoven, en la seva Simfonia número 5 , fou un dels primers compositors a emprar-lo Instrument transpositor, el…
Colofó
Ciutat
Antiga ciutat grega d’Àsia Menor, a Jònia, entre Esmirna i Efes i una mica apartada de la mar.
Cal situar entre els segles IX i VII aC el seu període de màxima importància Fou conquerida i saquejada pel rei Giges, de Lídia ~665 aC Hom ha pretès que fou la pàtria d’Homer
tor deformat
Arquitectura
Motllura semblant al tor, però de secció que no és semicircular, sinó que presenta la convexitat una mica aixafada.
És la inversa de l'escòcia
llenega blanca
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 6 a 10 cm, de color blanc i una mica fibrós.
Es troba en boscs de planifolis És comestible
maionesa
Gastronomia
Dit de la salsa feta deixatant rovells d’ou amb oli, sal i una mica de llimona o vinagre.
Perquè resti ben lligada, l’ou i l’oli convé que siguin a la mateixa temperatura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina