Resultats de la cerca

Començà la seva carrera al Teatre La Fenice de Venècia, ciutat on obtingué els primers èxits i consolidà la seva fama com a intèrpret del repertori còmic de l’escola operística napolitana Això li permeté ser tenor a l’Òpera Italiana de Sant Petersburg durant els primers anys del segle XIX Més tard fou nomenat director de l’Òpera Italiana de Viena 1809 i de l’Òpera de París 1810 De nou a Itàlia, s’exhibí als teatres de tot el país fins el 1819, any en què es traslladà a Munic per treballar a la Hofoper En aquesta ciutat també impartí lliçons de cant El 1830 anà a Milà, on es dedicà totalment a…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Vida Alumne de GB Pescetti i F Pacini a l’escola de San Marco a Venècia, fou dut a Viena pel mestre de capella de la cort L Gassmann El 1770 estrenà la seva primera òpera, Le donne letterate , i a la mort de Gassmann, quatre anys més tard, ocupà els càrrecs de director de l’orquestra del teatre imperial i de compositor de la cort que aquest deixà vacants A partir d’aquest moment tingué un notable èxit i fou convidat a moltes ciutats d’Europa per a la representació de les seves òperes El 1778 anà a Milà per a la inauguració del Teatro alla Scala, on presentà L’Europa riconosciuta , i el 1784 a…

Vida El seu pare, que tocava el violí al teatre local, li donà les primeres lliçons de música A setze anys compongué la seva primera òpera, La fede nell’incostanza ossia Gli amici rivali Fou durant la seva adolescència que estudià amb A Lotti, el qual li ensenyà composició i l’inicià en el clavicèmbal El 1726 anà a Florència i durant un any treballà com a clavecinista al Teatro della Pergola El 1727 retornà a Venècia i compongué l’òpera Gli odi delusi dal sangue 1728, que fou seguida de Dorinda 1729 L’èxit d’aquesta darrera començà a donar impuls a la seva carrera musical El 7 de juliol de…

De ben jove aprengué algunes nocions bàsiques de violí, la tècnica del qual aplicà després al contrabaix A dotze anys, Michele Berini el prengué com a alumne, i al cap de dos anys ja fou nomenat primer baix de la Gran Òpera Seria de Venècia El 1787 succeí Berini a la capella de Sant Marc El 1794 s’installà a Londres, on treballà al King’s Theatre Des de la capital anglesa viatjà a Viena en dues ocasions, i allà es trobà amb Haydn 1798 i Beethoven 1808 A partir del 1804, Dragonetti estigué present de manera regular als festivals musicals de Londres, i el seu nom ressonà arreu d’Europa pel seu…

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…

Vida Probablement rebé les primeres classes de música del mestre veronès Giuliano Massaroti En algun moment entre el 1681 i el 1684 anà a Bolonya, on formà part de l’Accademia Filarmonica com a violinista El 1692 adquirí a l’acadèmia el rang de compositor i durant diversos anys escriví simfonies per a la festa patronal anual de l’entitat És possible que tingués com a mestres de violí Leonardo Brugnoli i Bartolomeo Laurenti, i se sap que estudià composició amb Giacomo Antonio Perti El 1686 tocava regularment a l’orquestra de l’església de Sant Petroni, on adquirí renom com a virtuós del violí…