Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
arc angular
arc angular
cub
Matemàtiques
Políedre regular format per sis cares quadrades.
Les tres arestes concurrents a cada vèrtex són perpendiculars entre elles en conseqüència, el tríedre format per les tres arestes és trirectangle, els díedres definits per dues cares amb una aresta comuna són rectes, i les cares oposades són paralleles Les quatre diagonals del cub es tallen en un punt, el centre del cub, que és, alhora, el centre de simetria d’aquesta figura Si la longitud de l’aresta del cub és a , el volum del cub val a 3 , i la seva diagonal té una longitud de a √3
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
autòmat finit indeterminista
autòmat finit indeterminista
Matemàtiques
Estructura de la forma M = (Q, ∑, δ, I, F) on Q és un conjunt finit no buit, els elements del qual s’anomenen estats; ∑ és un alfabet anomenat d’entrada; δ : 2Q ⨉ ∑* → 2Q és la funció de transició que satisfà ∀P1, P2 ⊂ Q, ∀x, y∈∑*: δ(∅, x) = ∅, δ(P1, λ) = P1, δ(P1 ∪ P2, x) = δ(P1, x) ∪ δ(P2, x), δ(P1, xy) = δ(δ(P1, x)y), essent xy la concatenació de x i de y i ∑* el conjunt de paraules; I ⊂ Q és el conjunt d’estats inicial; F ⊂ Q és el conjunt d’estats finals o acceptadors.
Usualment un autòmat finit indeterminista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si q j ∈ δ q i , a S’indiquen els esstats inicials amb fletxes i els finals amb una creu Els llenguatges acceptats pels autòmats finits indeterministes són els mateixos que els reconeguts pels finits deterministes regulars L’avantatge dels indeterministes enfront dels deterministes és la facilitat de maneig i de construcció
Francesc Martínez Massó
Francesc Martínez Massó
MUSEU COLET
Excursionisme
Excursionista i dirigent.
Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987
dermàpters
Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…
benzè
Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
Castell de Montalt (Sant Vicenç de Montalt)
Art romànic
Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres Les suposades ruïnes són en realitat un munt de pedres sense cap traça d’edifici o d’altra edificació
Ramon Majó Lluch
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i membre actiu del Grup d’Alta Muntanya i Escalada, fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya des del 1967 Participà en expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’Hindu Kush Afganistan, 1973, l’Himàlaia 1976, 1980, l’Ahaggar 1984, l’Atles 1987, Indonèsia 1990, on aconseguí la primera ascensió estatal a la Piràmide de Carstensz i el Ruwenzori 1993 És coautor del llibre Arreu de les muntanyes De Montserrat al Makalu 1983, autor d’ El plaer de l’escalada 2003 i collaborador de la revista Vèrtex