Resultats de la cerca
Es mostren 991 resultats
aspirat | aspirada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual depèn bàsicament d’una aspiració.
El català no presenta cap fonema d’aquesta mena ni en el pla sistemàtic ni en el normatiu En canvi, l’anglès, l’alemany, el castellà en la majoria de les seves variants meridionals peninsulars, el grec i moltes altres llengües en contenen andalús mujer muhé, anglès horse hós, alemany Heil háil, grec héks
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
dolçaina
Dolçaina valenciana construïda a la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de doble llengüeta, molt semblant a la xeremia, amb tub de fusta de perforació cònica amb vuit forats, set d’anteriors i un de posterior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els…
ball de l’esquerrana
Dansa i ball
Dansa popular catalana de parelles.
Té moltes variants, entre les quals es destaquen la de dos punts i la de tres A vegades tenia acompanyament de pandero Es balla a diverses localitats del Pallars, la Ribagorça i l'Alt Urgell, entre d'altres a Esterri d'Àneu Pallars Sobirà i Castellciutat, poble del municipi de la Seu d'Urgell Alt Urgell
dòric
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del grec antic, pertanyent al grup occidental.
Comprenia els subdialectes de Mègara, Corint, Lacònia, Messènia, Heraclea, els de les illes de Creta, Rodes, Kos, Thḗra i Egina, i els de les colònies gregues a Itàlia Siracusa i Tàrent En no tenir una variant culta unificada, el dòric no tenia una literatura pròpia, sinó que es presenta en certes produccions literàries combinat amb altres variants dialectals
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor
Stabat Mater
Prosa litúrgica llatina, començada amb aquests mots, al·lusiva als dolors de la Mare de Déu al peu de la creu.
Atribuïda a Iacopone da Todi o a sant Bonaventura, ha estat transmesa en nombroses variants fins a la seva inserció en el missal romà 1727 D’una gran bellesa per la intensitat del sentiment religiós i per la melodia gregoriana, ha estat musicada posteriorment per grans mestres Josquin des Prés, GPda Palestrina, AScarlatti, GBPergolesi, FJHaydn, GRossini, GVerdi, FADvorák, etc
font
Disseny i arts gràfiques
Assortiment de caràcters tipogràfics de la mateixa família en cadascuna de les seves variants de sèrie.
viola
Jocs
Joc que consisteix a saltar per damunt d’una persona ajupida, amb diverses variants i dificultats.