Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
lluç
Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
hemió
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, semblant a l’ase, del qual es diferencia pel fet de tenir les orelles més curtes.
El pelatge d’hivern és llarg i cresp, i el d’estiu, curt i brillant el color és falb clar, amb la regió del ventre blanca Habita en petits ramats guiats per un mascle Actualment es troba solament en algunes regions de Mongòlia
malarmat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels peristèdids, d’uns 30 cm de llargada, amb el cos completament recobert de plaques dèrmiques ossificades que constitueixen una autèntica armadura.
La mandíbula superior té unes prolongacions òssies amb aspecte de forca És de color vermellós al dors i argentat al ventre És una forma bentònica que habita als fons fangosos de l’Atlàntic i de la Mediterrània, fins a 500 m de profunditat
Tlazolteotl
Mitologia
Deessa dels huaxteques, a la vall de Mèxic, consagrada a la fecunditat o al plaer; per això li eren sacrificades prostitutes.
Sembla que la seva veneració fou importada de terres llunyanes Sol ésser representada dreta, amb els pits descoberts i les mans sobre el ventre, amb el cap cobert amb una gorra cònica També figura en pectorals, juntament amb el déu del foc, Mixcoatl
balena amb gep
Balena amb gep
© NJ - Fotolia.com
Zoologia
Balena del grup dels rorquals, de la família dels balenoptèrids, d’uns 15 m de llargada, amb l’aleta dorsal petita i les pectorals molt grosses; a la vora externa de les aletes pectorals, així com als costats del cap, té una sèrie de geps molt aparents.
Té el dors negre i el ventre clapat de blanc els plecs de sota el coll són irregulars Viu en bandades i fa migracions a l’estiu habita les mars polars, l’Àrtic i l’Antàrtic, i a l’hivern arriba a les mars tropicals
cama llarga
Cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
albarda
albarda procedent del Pallars
© Fototeca.cat
Zootècnia
Guarniment de les bèsties de càrrega de peu rodó que consisteix essencialment en un coixí ple de palla, borra, etc, que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, arganells, etc.
L’albarda és subjectada mitjançant la cingla que rodeja el ventre de la cavalleria, i a vegades també mitjançant el pitral i la rebasta, brides amples de corretja que la fixen en sentit longitudinal Hi ha moltes menes d’albardes, pròpies de cada contrada concreta
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
carpel
Botànica
Fulla modificada que, probablement amb caràcter de macrosporofil·le, forma part del gineceu
.
A les gimnospermes és obert A les angiospermes és una fulla que s’ha doblegat pel nervi mitjà i s’ha soldat per les vores per tal de formar un òrgan en forma de matràs, on el ventre correspon a l’ovari, el coll a l’estil i els llavis a l’estigma
bocadolça
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels esquals, d’uns 3 m de llargària, semblant al peix xovato.
El dors és grisós, i el ventre blanc, amb els costats d’un gris rogenc té set feses branquials a cada costat del cap És vivípar i ictiòfag Viu a una gran profunditat al Pacífic, a l’Atlàntic i a la Mediterrània, i hom no creu que sigui perillós per a l’home