Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Joan March i Ordinas
Economia
Financer.
Fill de família humil, el seu pare era negociant de productes agrícoles a petita escala Des de molt jove despuntà en el món dels negocis Inicialment fonamentà el seu ascens econòmic, al principi del segle, en una brillant operació de compravenda de terrenys a Alacant i la Manxa comprà una gran extensió de terres, i després les parcellà i les vengué a llauradors modestos, de manera que arribà a signar 40000 escriptures, i tot seguit en el negoci del tabac a partir del 1906, directament amb Alger, i després de l’any 1913, a través de l’obtenció del monopoli del tabac del Marroc Tanmateix, fou…
coll
Transports
Part més prima d’un pal o d’un masteler, compresa entre l’encapilladura de l’eixàrcia i la creu de la verga.
civadera
Transports
Verga major del bauprès, emprada fins a la fi del s XVIII per a lligar-hi la vela quadra, coneguda amb el mateix nom.
camelca
Transports
Peça de fusta, de forma acanalada, que hom adapta i ferma fortament a un pal, a una verga, etc, per tal de reforçar-los.
encapellar
Transports
Enganxar un cap a un penol de verga, coll de pal o masteler, etc, per mitjà d’una gassa feta en un dels seus extrems.
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
nervi
Transports
Cap gruixut o cable metàl·lic que va d’un penol a l’altre d’una verga i que serveix per a assegurar l’envergadura de les veles.
braça
Transports
Cap que, ferm al penol d’una verga o passant per un bossell que és fix al penol o a un braçalot, serveix per a bracejar-la.
salvatot
Transports
Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga de beina d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada.
aferraveles
Transports
Cap prim, fet fort, juntament amb les amantines, en la verga major i la del trinquet, per a poder estirar els penols de les veles en aferrar-les.