Resultats de la cerca

Ordenat sacerdot el 1994, l’any 2003 ingressà a l’orde dels dominicans Llicenciat en Teologia per la Pontificia Facultad de Teología San Esteban Salamanca, amplià els seus estudis amb màsters en orientació i mediació familiar i en mediació social intercultural Inicià la seva tasca pastoral com a vicari de dues parròquies de la diòcesi de Sant Sebastià Elgoibar, 1994-97 Eskoriatza­ i Aretxabaleta, 1997-2003 Posteriorment, com a frare ha estat vicari parroquial de diverses parròquies de Madrid Santo Cristo, 2006-10 Nuestra Señora de Atocha, 2010-16, promotor de…

Ordenat de sacerdot 1850, i doctor en dret, fou vicari capitular i governador eclesiàstic a Santiago Cuba, on després de la revolució del 1868 estigué empresonat uns quants mesos per desobediència al govern espanyol Fou bisbe d’Almeria 1876-86

Estudià drets a Salamanca Sacerdot, ingressà primer a l’orde caputxí i el 1626 a la cartoixa de Valldecrist fou vicari de la de Viaceli Baix Segura i prior de la d’Aracristi Horta 1642-45 Deixà inèdites nombroses obres religioses

Estudià lleis i cànons a Madrid, on exercí d’advocat El 1690 fou nomenat canonge del Pilar de Saragossa i exercí els càrrecs d’examinador sinodal i vicari general Escriví Palestra numerosa austríaca, en la victoriosa ciudad de Huesca 1650

Fou vicari provincial i prior Sobresortí com a predicador És autor de diversos escrits de filosofia, religió, política i medallística, entre els quals Philosophiae Libri quinque publicae arenae expositi 1786, El amigo de los hombres 1797 i El justo elogio 1803

Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708

Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia

Vestí a València l’hàbit observant fundà diversos convents i fou vicari general de l’orde 1622 a la monarquia hispànica El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa Els seus sermons sobre Ramon Llull, Catalina Tomàs i Cabrit i Bassa foren publicats el 1624

De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual collaborà en la tasca d’arengar el poble

Fill i hereu de Tomàs III, lluità contra el seu oncle, el comte Amadeu V de Savoia, per conservar els seus estats El 1301 es casà amb Isabel de Villehardouin, princesa d’Acaia L’emperador Enric VII el féu vicari imperial a Itàlia 1311