Resultats de la cerca

El baró Arnau d’Orcau, senyor de Conques, Figuerola d’Orcau, Benavent de la Conca i Castelltallat, majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya 1366-76, pel seu testament de 1387, la vinculà agnatíciament, i a la mort del seu net, el baró Arnau Julià d’Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d’Erill i de Centelles, senyor de la vall d’Espills Dels comtes d’Erill i després d’una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva,…

Per 180 vots del PSOE, Podemos, ERC, el PDeCAT, Compromís, EH-Bildu i el PNB contra 169 del PP i Cs, el Congrés dels Diputats aprova la moció de censura impulsada pel líder del PSOE,  Pedro Sánchez , i fa caure el govern del Partido Popular presidit per Mariano Rajoy Sánchez presentà la moció de censura el 31 de maig, una setmana després de fer-se pública la sentència del cas Gürtel, que vincula el partit del govern a una vasta trama de corrupció El PNB, que el dia 23 donà suport als pressupostos del PP, no dona a conèixer el sentit del seu vot fins al darrer moment

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…

Líder estudiantil, el 1968 creà un moviment àcrata a la Universitat de Nanterre i fou un dels promotors dels Fets de Maig d’aquell any Expulsat de França, s’installà a Frankfurt, on s’establí de llibreter i es vinculà al moviment ecologista dels Verds El 1984 ingressà a Die Grünen, el partit ecologista alemany, dins del qual s’alineà amb el corrent anomenat realista Detingué diversos càrrecs públics per aquesta formació Des del 1994 és parlamentari el 1994 pels ecologistes alemanys, el 1999 pels francesos i el 2004 novament pels alemanys, i el 2002 fou elegit copresident del…

Conegut només amb el nom de fonts Establert a Barcelona des del 1936, fou deixeble de Ramon Rogent El 1943 guanyà el primer premi en el Saló de la Joventut i el 1945 exposà per primera vegada a la Galeria Syra de la Ciutat Comtal Durant una dècada deixà d'exposar Reaparegué el 1957 amb una exposició a la Sala Parés de Barcelona, galeria a la qual es vinculà fins a la seva mort La seva obra també fou exhibida, entre altres indrets, a Madrid, Nova York, París i Los Angeles Conreà la figura, l’interior, la natura morta i, tot i que menys, el paisatge, dins un postimpressionisme…

Farmacèutic de professió, des del 1945 s’involucrà molt activament en el moviment escolta Al llarg de la seva trajectòria, ocupà diversos càrrecs dins el moviment, entre d’altres el de comissari internacional, que el portà a assistir als jamborees d’Àustria 1951, el Regne Unit 1957, Grècia 1963 i Noruega 1975 Fou membre del senat de Minyons Escoltes i Guies, i a partir del 1993, es vinculà al Grup d’Antics Escoltes i Guies També donà suport a moltes altres iniciatives civicoculturals, com l’Escola Proa, la Gran Enciclopèdia Catalana o, especialment Cavall Fort , revista la…

Fundat al final de la dècada de 1960, nasqué amb el nom d’Associació Barcinona Durant els anys setanta tingué una gran activitat i al final del 1980 es vinculà amb el Club Tennis Barcino i adoptà el nom de CE Barcino Guanyà el Campionat absolut de Catalunya 1980, 1994, 1995 i el d’Espanya 1997 Gràcies a aquesta última victòria l’any següent participà en el Campionat d’Europa de clubs També fou campió de Catalunya de partides ràpides 1991 i subcampió del Campionat d’Espanya 1996 Destacaren jugadors com Kewin Spraggett, Josep Parés, Manel García, Jordi Estrella o Josep Maria Sáenz…

Membre del Club Natació Reus Ploms, practicà el basquetbol, l’atletisme, el tennis i els escacs Collaborà durant uns anys en les seccions d’atletisme i d’escacs, i entrenà l’equip femení i masculí de basquetbol, essent també president d’aquesta secció El 1970 fundà el Club Tennis Reus Monterols El 1983 es vinculà de nou amb el Reus Ploms i el 1984 n’assumí la presidència, fins el 1993 El 1988 inaugurà una pista sintètica d’atletisme La massa social del club augmentà de 3100 a 7000 socis Des del 1998 se celebra el Memorial Jordi Gras de basquetbol Rebé la medalla Forjadors de la…

Jugador polivalent que jugava de lateral o d’extrem, a la banda esquerra Es formà al planter del Futbol Club Barcelona i fou jugador del Barcelona B 1989-92, amb incursions al primer equip Després fou cedit a l’Osasuna 1992-94 i retornà una temporada al Barça 1994-95 Disputà 33 partits i guanyà una Supercopa d’Espanya 1994 i una Copa de la Generalitat 1990-91 Posteriorment jugà amb el Betis 1995-96, el Racing de Santander 1996-99, l’Sporting de Gijón 1999-01 i el Club de Futbol Balaguer 2001-03 Formà part de la selecció catalana en una ocasió En retirar-se, es vinculà a l’equip…

Educat en un ambient intellectual, es casà amb la cèlebre cantatriu Elisabeth Linley, cosa que el vinculà a la vida teatral i determinà la seva vocació d’autor dramàtic Dirigí el teatre Drury Lane i més tard ocupà un lloc en el Parlament Ja des de la seva primera obra, The Rivals 1775, donà a conèixer el seu talent en conrear l’ideal còmic, i , alhora, hi creava tots els elements per a una comèdia de personatges Cal destacar Saint Patrick's Day 1775, Trip to Scaraborou 1777 i sobretot The School for Scandal 1777, la seva obra cabdal The Critic 1779 fou una sàtira admirable de…