Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
caulerpals
Botànica
Ordre de cloròfits marins, de tal·lus enterament sifonat, caracteritzats per la possessió de plasts de dues menes (cloroplasts i amiloplasts) i per la formació de gàmetes biflagel·lats, no en gametocists sinó per transformació del tal·lus (holocàrpia).
Viuen principalment en aigües calentes
Tabac a la llar
El fum ambiental causa nombroses molèsties subjectives i trastorns menors que no són considerats greus per a la salut, però que poden afectar la qualitat de vida del no-fumador A moltes persones no fumadores els molesta l’olor del tabac, que fins i tot els pot dificultar la percepció d’altres sensacions, com ara l’olor o el sabor del menjar, i els repugna que hom fumi quan estan menjant El fum del tabac causa a més irritació de la mucosa nasal, dels ulls i de la faringe Quan la seva concentració és alta, també pot ocasionar cefalea i nàusees El fumador actiu no sol percebre aquests efectes,…
cora
Micologia
Gènere de líquens, del grup dels basidiolíquens, de tal·lus foliaci, formats per lòbuls orbiculars, zonats, entapissats a la cara inferior per l’himeni, llis.
Viuen a les regions plujoses intertropicals
compsopogonals
Botànica
Ordre de bangiofícides que comprèn algues d’aigua dolça, amb frondes d’origen cladomià, que creixen per una cèl·lula apical.
Viuen especialment a les regions tropicals
ancusa
Flor del gènere ancusa
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les boraginàcies, biennals o perennes, híspides, que solen posseir fulles ovades o lanceolades i flors blaves, rarament roses o blanques, en cimes escorpioides.
Viuen sobretot als camps de conreu
aira
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, anuals, de fulles curtes, tija prima, i flors agrupades en panícules fluixes.
Viuen en sòls arenosos o pedregosos
eriòfor
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, rizomatoses i graminiformes, de la família de les ciperàcies, de flors hermafrodites amb nombrosos pèls acrescents, cotonosos en les llavors.
Viuen en torberes i terrenys humits àcids
orang-laut
Etnologia
Nom genèric que designa els individus d’un grup de pobles protoindonesis que habiten a les costes de la Birmània meridional i a les illes veïnes, a la península de Malaca i a la Sumatra oriental.
Viuen exclusivament de la pesca Parlen dialectes malais
pipil
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, del grup nàhuatl (o asteca), de la família etnicolingüística utoasteca.
Els pipils viuen dispersos al Salvador i Guatemala
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals