Resultats de la cerca

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El séptimo día 2004,…

Vida Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, dirigí l’Arxiu Històric i el Museu de Tortosa 1960-92, i del 1983 al 1991, l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Tortosa, d’on fou també professor d’història de l’art 1971-91 Del 1974 al 1983 fou professor d’història de l’art i d’història del dret de la Delegació de la Universitat a Distància de Tortosa UNED En 1960-80 fou delegat del patrimoni historicoartístic de Tortosa Amb Gerard Vergés, fundà la revista literària Gèminis 1952-62, i fou membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret 1983 En el camp de la…

Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…

El pelicà vulgar Ponocrotalus és blanc rosaci, amb les rèmiges primàries negres i un petit plomall groguenc a la part posterior del cap El bec i la bossa són grocs i els ulls vermells Habita als aiguamolls, als llacs i a les ribes marines des del SE d’Europa fins a la Xina i l’Àfrica oriental El pelicà africà Prufescens i el pelicà rosat Prosseus habiten a l’Àfrica i el pelicà blanc americà Perythrorhynchus i el pelicà bru Poccidentalis a Amèrica

Nascut Aharon Greenberg, el 1926 la seva família emigrà a Palestina Des del 1937 visqué en un quibuts, que abandonà 1950 per establir-se com a escriptor independent a Tel-Aviv En 1946-48 formà part de la missió que anà als Estats Units per convèncer jueus nord-americans d'establir-se a Israel Del 1968 al 1971 fou agregat cultural a l'ambaixada israeliana de Londres Fou fundador, editor i collaborador de publicacions literàries, entre d'altres, Massa , i també columnista en la premsa diària Del 1980 al 1987 fou president del PEN Club d'Israel El seu primer volum de narracions Ruaḥyamim ‘Vent…

Vida i obra Estudià a l’escola d’arquitectura de València i treballa d’arquitecte a l’ajuntament d’Elx Des del 1989, és professor a la Universitat d’Alacant Ha publicat diversos treballs de la seva especialitat, sempre referits a l’àmbit del Baix Vinalopó o del País Valencià Guia d’arquitectura d’Elx 1978, Qüestions territorials al País Valencià 1979,  L’arquitectura popular dels horts de palmeres d’Elx 1980 i Les palmeres del migjorn valencià 1994 en són una bona mostra Com a poeta és notable per la rica sensualitat d’expressió, evocadora, a voltes, de tota la comunitat mediterrània, com en…

Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…

Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es…

Hom pot dir que la ictiologia nasqué al s XVI a França, amb Pierre Rondelet i Pierre Belon, i a Itàlia, amb Ippolito Salviani Ray i Willoughby classificaren 420 espècies de peixos segons l’esquelet, la forma del cos i les aletes, i ho publicaren a la Historia Piscium 1686 La ictiologia rebé el seu gran impuls amb Carl Linné i la seva nomenclatura binària Al s XIX Cuvier descriví i classificà totes les espècies conegudes de peixos a la Histoire naturelle des poissons , que continuà el seu deixeble Valenciennes 1820 Louis Agassiz publicà els volums de Recherches sur les poissons fossiles 1833-…