Resultats de la cerca

A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n feren molts…

Actuava de mig volant, de mig centre i també de davanter La temporada 1910-11 jugà amb el Barça procedent de l’Universitari Posteriorment milità diverses temporades en aquest club El 1910 participà en tres ocasions en la selecció catalana

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1958-64 procedent del Real Valladolid Actuava de mig volant i visqué una de les millors èpoques del club, amb la davantera dels cinc dofins Disputà 71 partits de Lliga com a espanyolista i marcà 6 gols

Migcampista volant, des-envolupà la seva carrera esportiva al Club Esportiu Europa durant la dècada de 1920 Fou un dels puntals de l’equip gracienc, amb el qual es proclamà campió de Catalunya la temporada 1922-23 Aquella mateixa temporada fou subcampió del Campionat d’Espanya

Fou un dels puntals de l’Espanya Futbol Club, que guanyà dos Campionats de Catalunya 1913, 1914 i una Copa Pirineus 1913 Jugà de mig volant o de davanter i disputà la final de Copa del 1914 Actuà en una ocasió amb la selecció catalana 1917

Mig volant que començà destacant en el Terrassa, a segona divisió, fins que fitxà per l’Espanyol, amb el qual milità nou temporades 1944-53 i disputà 119 partits de Lliga En deixar l’Espanyol fitxà pel Deportivo de la Corunya Jugà dues vegades amb la selecció catalana 1947-48

Creada l’any 1968, fou impulsada per empresaris catalans que importaren cotxes de competició d’alt nivell per competir en l’àmbit català, estatal i, poc després, internacional La seva primera cursa fou les 6 Hores de Montjuïc, el 1968, guanyada per Francesc Gòdia i Brian Muir al volant d’un Ford GT40 Un any més tard, Francesc Gòdia i Joan Fernàndez guanyaren les 12 Hores de Barcelona, també a Montjuïc, amb un Porsche 908 La firma Tergal finançà les seves activitats a partir del 1970, la qual cosa permeté obrir les curses a l’estranger Amb l’escuderia britànica Red Rose Racing, participà en el…

Consta d’un bastidor, que recolza sobre quatre potes, i que és proveït d’un selló, manillar fix i pedals, semblants als d’una bicicleta els pedals fan moure un volant que és frenat contínuament per un dispositiu regulable —fre de cinta, etc— i mitjançant el qual hom fa variar a voluntat la resistència que cal vèncer en pedalejar

Defensà la samarreta del Martinenc 1920-25 En la temporada 1922-23 es proclamà campió de Catalunya de segona categoria i ascendí a primera La temporada 1925-26 jugà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i posteriorment ho feu amb el Júpiter 1926-32 Ocupà la demarcació de mig volant i formà part de la selecció catalana

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64 procedent del Plus Ultra Jugava de mig volant i amb l'Espanyol disputà 50 partits de Lliga, incloent-hi la campanya 1962-63 a segona divisió Després jugà al Real Madrid 1964-65, el Deportivo de la Coruña 1965-67, el Sevilla 1967-72 i el Recreativo de Huelva 1972-73