Resultats de la cerca

Al llarg de la seva vida fou mestre d’obra de tres reis Eduard III, Ricard II i Enric IV Intervingué en les obres de Windsor 1360, a la torre de Londres i al palau de Westminster Féu també un dels claustres i una part de la nau de l’abadia de Westminster, per a la qual el 1377 projectà la tomba d’Eduard III Treballà en la reparació del palau de Winchester amb William of Wynford, i aixecà la nau de la catedral de Canterbury, en la qual realitzà la tomba del Príncep Negre L’última obra seva fou la reconstrucció del Westminster Hall 1394-1400

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces…

Deixeble de Manuel Ferran i de l’escola de Llotja de Barcelona, fou pensionat a Roma per la diputació Féu la decoració escultòrica ornamental de l’edifici de la Universitat de Barcelona Residí a París aproximadament des del 1869, on durant el setge del 1871 s’orientà cap a la pintura, i a Londres, on s’establí definitivament 1877 i féu decoracions murals de gust pompier a grans hotels Continental, Metropole, Great Central, teatres Empire, Trocadero, Adelph, esglésies Brompton, Oratory i palaus Rothschild, Somerset A Barcelona pintà al fresc la volta del creuer de l’església de la Mercè 1888,…

Deixeble de SAlarma i de JMestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos Des del 1952 treballà molt per al cinema Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc Exposà pintures a Barcelona Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia 1952 i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

Estudià a Salzburg i l’any 1979 entrà a formar part de la Companyia d’Òpera de Darmstadt, amb la qual debutà en el paper d’Anna a Les alegres casades de Windsor , d’O Nicolai El 1984 es presentà al Covent Garden de Londres interpretant la Sophie d' El cavaller de la rosa , de R Strauss, i un any després fou la Pamina de La flauta màgica , de Mozart, a la Scala de Milà A partir d’aleshores inicià una important trajectòria professional reconeguda amb un gran èxit arreu d’Europa i dels Estats Units Ha compaginat les seves actuacions operístiques amb una interessant carrera com a…

Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de…

Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre, dirigí, entre d’altres, els muntatges teatrals  El castigo sin venganza 1955, de Lope de Vega  El fiscal Requesens 1961, de Josep M de Sagarra  La torre i el galliner 1970, de Vittirio Calvino  Les alegres casades de Windsor 1972 i Hamlet 1976, de Shakespeare  La viuda trapella 1981, de Carlo Goldoni i  Batalla de reines 1984, de Frederic Soler Destacà com a director i realitzador d’adaptacions teatrals per a la televisió, com ara els programes Teatro catalán 1971-74, Lletres catalanes 1974-79, Teatro Club…

Físicament voluminós i de caràcter fatu i presumptuós, probablement és inspirat en sir John Oldcastle, executat el 1417 per heretgia i alta traïció Sobre la seva figura, Verdi creà l’òpera Falstaff , estrenada a Milà el 1893 a Barcelona, el 1896 i O Welles en feu el film homònim 1965

Malalt i deforme, entrà en conflicte amb les normes i els valors de la seva època Pel fet d’ésser catòlic, fou exclòs de la universitat En contacte des de jove amb homes de lletres, publicà Pastorals 1709, on escriví un pròleg, Discours on Pastoral Poetry , en què es mostrava partidari d’una poesia breu i delicada influïda pel classicisme d’Horaci i Boileau que, com a Essay on Criticism 1711, feia sobresortir la relació entre art i natura Aquest to preval en els seus poemes, des de The Rape of the Lock 1712 i Windsor Forest 1713 fins a Collected Poems 1717, llibre que contenia l’…