Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
El musclo zebrat
El musclo zebrat Dreissena polymorpha s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades Cristian R Altaba L’origen dels dreissènids Dreissenidae se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat Dreissena polymorpha El cicle biològic…
riu de Senill
Riu
Afluent del Segre per l’esquerra que neix a l’E del terme d’Artesa de Segre i desguassa aigua avall del poble.
Sant Martí d’Estet
Poble
Poble del municipi de Bissaürri (Ribagorça), a la vall de Sant Feliu, a la dreta del riu de Garàs, aigua avall de Veri.
La seva església parroquial és dedicada a sant Martí
colònia Santa Maria
Colònia industrial
Colònia tèxtil (filatures de cotó) del municipi de Ripoll (Ripollès), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana SAPHIL L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc popularment hom l’anomena el Roig Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll
Palol Sabaldòria
Poble
Poble del municipi de Vilafant (Alt Empordà), a l’esquerra del Manol, aigua avall de Vilafant, al SW de la ciutat de Figueres.
L’església parroquial de Sant Tomàs fou donada el 1176 al monestir de Ripoll depenia de la de Santa Llogaia d’Àlguema L’antic castell de Palol Sabaldòria , amb l’església de Sant Miquel, era una casa forta El 1698 el lloc pertanyia a la corona
Noc d’en Cols
Cingle basàltic del municipi d’Olot (Garrotxa), prop del mas de les Cols, a l’esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat.
Hi brolla una abundant deu d’aigua
Molins
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), situat a la dreta del Segura, aigua avall de la ciutat, en plena horta d’Oriola.
L’església parroquial és dedicada a l’Ecce Homo des del 1780 fins a mitjan s XIX fou sufragània de la del Salvador d’Oriola
la Farga d’en Bosc
Veïnat
Farga
Veïnat i antiga farga del municipi de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.
la Farga de Bebié
L’empresa tèxtil de la Farga de Bebié
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil compartida entre el municipi de les Llosses (Ripollès) i el de Montesquiu (Osona), situada vora el Ter, aigua avall de Ripoll.
La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008
la Coma
Veïnat
Veïnat del municipi de Vallestàvia (Conflent), a l’esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó.
Prop seu hi ha les mines de la Coma , de ferro, explotades fins al final del s XIX