El musclo zebrat

Dreissena polymorpha (nc.)

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) s’assembla al musclo marí per la forma de les valves, tot i que filogenèticament és molt més proper a la cloïssa asiàtica. El nom es deu a la seva coloració, de bandes negroses i blanques alternades.

Cristian R. Altaba.

L’origen dels dreissènids (Dreissenidae) se situa al gran llac Pannònic, que durant el Terciari superior ocupà una gran part de l’Europa oriental. En aquell ambient peculiar, d’una gran durada, evolucionaren diversos llinatges de bivalves, entre els quals destaca per la seva innovació el musclo zebrat (Dreissena polymorpha).

El cicle biològic dels dreissènids inclou una fase larval planctònica, de manera que la seva capacitat de dispersar-se en indrets de poc corrent, o riu avall, és molt alta. L’ús que en poden fer els pescadors de canya, com a esquer barat, juntament amb la capacitat de transport d’exemplars fixats a les embarcacions o de larves a l’aigua, n’acceleren encara més la dispersió, en forma de translocacions passives. El creixement és ràpid, i en només dos o tres anys ateny la mida màxima, de fins a 4 centímetres. L’acumulació d’individus fixats forma muscleres denses i atapeïdes.

La invasió del musclo zebrat ha crescut exponencialment des de la seva introducció al pantà de Riba-roja el 2001. En pocs anys ja formava recobriments continus de fins a un milió d’individus per metre quadrat. Riu avall, la dispersió de larves va fer créixer les poblacions fins a arribar al tram final del riu.

Original de l’autor a partir de fonts diverses.

Amb aquestes característiques, el musclo zebrat esdevé un agent de canvi ecològic radical. D’una banda, disminueix dràsticament la concentració de fitoplàncton i n’altera la composició, mentre que, de l’altra, l’estructura i la dinàmica del bentos resta governada per les denses muscleres. Aquests impactes n’originen d’altres en cascada: augmenta la deposició de matèria orgànica al fons, la qual cosa afavoreix la proliferació d’altres filtradors i d’entapissats de cianobacteris tòxics, com també de macròfits, que, al seu torn, encara afecten més el llit del riu i a la superfície forneixen un hàbitat idoni per a la proliferació de dípters hematòfags.

Cal afegir que a més d’alterar dràsticament les condicions ecològiques de l’ecosistema fluvial, la invasió d’aquest bivalve és la causa directa de l’extinció de diverses espècies de nàiades als rius que ha colonitzat.

Àrea de distribució del musclo zebrat als Països Catalans.

IDEM, a partir de dades de l’autor.

El musclo zebrat és natiu de la zona de les mars Negra i Càspia, des d’on va començar a expandir-se des de l’inici del segle XIX a través dels canals de navegació interfluvial que s’anaven obrint. Amb el transport de mercaderies i embarcacions va arribar a conques que no estaven interconnectades amb la xarxa centreeuropea; així envaí les illes Britàniques i els llacs prealpins italians. Cap al 1982 es va introduir als Grans Llacs de l’Amèrica del Nord, a causa del transport de blat cap a Ucraïna durant la perestroika, acompanyant centenars d’altres espècies aquàtiques d’origen soviètic que han envaït els Estats Units. En només una dècada, el musclo zebrat s’escampà ràpidament per tota la meitat oriental del subcontinent i causà pèrdues econòmiques multimilionàries. Al juliol del 2001 es va detectar la presència del musclo zebrat al pantà de Riba-roja d’Ebre, on de ben segur no existia pocs mesos abans i on deuria arribar amb el tragí d’embarcacions per a la pesca esportiva des de l’Europa central. El mateix estiu ja formava poblacions evidents al riu, i alhora es començaven a detectar problemes al rec de les Garrigues, les instal·lacions hidroelèctriques de Flix i Riba-roja i la central nuclear d’Ascó. Amb l’ajut humà, el musclo zebrat s’ha estès per tota la conca de l’Ebre, com també a la del Millars, la del Xúquer i la del Segura. La descoordinació i la manca de decisió, unides a la gran dispersió de competències entre les administracions que tenen relació amb l’aigua de l’Ebre, impediren dur a terme un pla d’erradicació quan la invasió encara podia ser tractada. Aquests factors, juntament amb una conservació inadequada de les instal·lacions hidroelèctriques, fan que es mantinguin grans poblacions als pantans, des d’on s’escampen cap als trams lliures. L’expansió del musclo zebrat a altres conques, incloses les que subministren aigua a les principals àrees metropolitanes, és una amenaça imminent.