Resultats de la cerca
Es mostren 3569 resultats
Joan Flotats i Llucià
Escultura
Escultor.
Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona Es dedicà a la imatgeria religiosa Collaborà en la decoració escultòrica de la cascada del parc de la Ciutadella Treballà també per a Amèrica, i fou collaborador de Lluís Puigjaner
Ignasi Campcerver
Filosofia
Matemàtiques
Humanista, cosmògraf i matemàtic.
Jesuïta, ensenyà a Girona, Calataiud, Bilbao i Barcelona, i es relacionà amb el cercle cerverí de Josep Finestres A l’expulsió dels jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà Cosmografia fisico-storica e stato presente del mondo Ferrara, 1785 i el primer volum d’una Bibliotheca mathematica Ferrara, 1789, de la qual ja en tenia escrits cinc més També deixà manuscrit un Proyecto de historia natural y civil de Cataluña 1791
Francesc Barjau i Pons
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Fou catedràtic de llengua hebrea a la Universitat de Sevilla 1895-1904 i a la de Barcelona 1904-22 És autor, entre d’altres, d’un estudi sobre el rabí Yeda'ya Hapenini, que presentà en el seu ingrés, l’any 1916, a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Frederic Faura i Prat
Meteorologia
Cristianisme
Meteoròleg i eclesiàstic.
Estudià a Vic, i el 1865 ingressà a la Companyia de Jesús Passà a les Filipines 1866-71, i completà estudis a Europa Tornà a les Filipines, on dirigí l’observatori meteorològic de Manila S'especialitzà en la previsió dels grans ciclons que afecten l’arxipèlag i creà un baròmetre aneroide adaptat al clima Muntà 24 estacions meteorològiques Diversos països veïns sollicitaren les seves informacions meteorològiques amb caràcter regular Assistí als congressos meteorològics de París 1889 i Chicago 1893 La persecució de Rizal, amic seu, amargà els seus darrers mesos de vida
Marcel·lí Cobos
Història
Militar
Guerriller.
Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA 1846-48 i en la guerra civil entre liberals i conservadors 1857-60 Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors
Antoni Maria Claret i Clarà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…
Andreu Casanovas i Cantarell
Historiografia
Cristianisme
Historiador i sacerdot.
Fou primer rector de Santa Maria de Sants 1846 i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants 1851, interessant aplec de dades històriques Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell 1870, també inèdita
Valentí Casajoana
Cristianisme
Jesuïta.
Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma És autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae 1888-95
Lluís Muncunill i Parellada

La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana incorporació al…
Carme Mir i Llusada
Modista.
Coneguda pel nom comercial de Carmen Mir Obrí la seva casa el 1940 i durant els anys seixanta i primers setanta fou la creadora d’alta costura que més seguí les tendències renovadores del moment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina