Resultats de la cerca

Fill de Lluís VIII i de Blanca de Castella El seu regnat començà sota la regència de la seva mare, que el 1229 signà amb el comte Ramon VII de Tolosa el tractat de París, pel qual pactaren l’eixamplament territorial de França i l’extermini dels heretges albigesos del Llenguadoc La creació d’una monarquia nacional forta i la defensa de la fe catòlica foren les finalitats més importants de la seva política El seu prestigi personal, basat en una reputació d’home savi, equànime i sant, fou un instrument no gens menyspreable per al seu programa El reforçament del poder reial es basà en la…

Estudià a París, on es doctorà el 1965 Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977 Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat nombroses…

És doctor en ciències físiques per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i de Barcelona professor d’electrònica amb diferents càrrecs acadèmics a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona Promotor i, del 1987 al 2006, director del Centre Nacional de Microelectrònica CSIC, el 1989 li foren atorgats el premi de la Fundació Catalana per a la recerca i la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per la seva…

Estudià arquitectura a Tolosa de Llenguadoc El 1994 inicià la seva trajectòria política, i fou elegit membre del Consell General de les Valls d’Andorra en les legislatures 1994-97, 1997-2001 i 2001-03 L’any 2003 fou elegit cònsol major de la parròquia d’Escaldes-Engordany, càrrec en el qual fou reelegit el 2007 Poc abans de finalitzar el mandat, formalitzà la seva candidatura al capdavant de Demòcrates per Andorra , formació hereva de  Liberals d’Andorra , en les eleccions generals del 3 d’abril de 2011, en les quals obtingué la victòria per majoria absoluta, després de les quals fou investit…

Cursà estudis al seminari de la seu d’Urgell i als jesuïtes de Sarrià Barcelona Es llicencià en dret i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto i amplià estudis a l’Institut d’Estudis Polítics de Tolosa de Llenguadoc Del 1959 al 1970 fou secretari general del Consell General , que en l’ordenament polític andorrà anterior al 1993 feia una funció anàloga a la del Parlament, i del 1973 al 1976 fou subsíndic d’aquesta cambra presidida per Julià Reig Des d’aquests càrrecs impulsà la transformació de les institucions andorranes per a la refundació del país com a estat de dret…

Construït per l’arquitecte Félix de Azúa, fou inaugurat el 8 de juliol de 1961 amb un partit internacional entre les seleccions de Catalunya i el Llenguadoc-Pirineus El 1988 se substituí la cendra per una pista de tartan amb vuit carrers Fou la seu dels entrenaments dels llançadors dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Aquesta concessió implicà una millora general de les grades, l’enllumenat, la gespa, la pista, la gàbia de llançaments, els vestidors i el gimnàs El 2004 es renovà el material sintètic i també es construí un edifici per acollir la secretaria de la Joventut Atlètica…

Comte d’Argenson 1643 Fou conseller al parlament de París 1620 i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat 1641-43 Arribat a Barcelona març de 1641, assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents el mariscal marquès…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’…

Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà nou impuls…

S’inicià en el pilotatge als Estats Units el 1985 i debutà professionalment en aviació esportiva el 1988 El 1994 fou la primera pilot de l’Estat espanyol que participà en el Campionat de la Volta al Món i també la primera dona que guanyà el títol, fent de copilot del suec Eric Barck El 1996 fou subcampiona de la Cursa de les Amèriques, de més de 30000 km, juntament amb la pilot Carol Jensen També aconseguí la medalla de bronze en els primers Jocs Mundials de l’Aire 1997 i guanyà el Campionat de la US Air Race 2002 Ostenta tres rècords del món de velocitat en rutes per Àsia i Amèrica del Nord…