Resultats de la cerca
Es mostren 997 resultats
roda
Militar
Roda dentada, d’acer, que, en fregar la pedra de sílex, originava, en les claus de roda, la guspira que inflamava la pólvora.
obenquell
Transports
Cadascun dels caps o dels cables d’acer que fixen un masteler, de la mateixa manera que un obenc fixa un pal mascle.
rest
Militar
En la cuirassa, ganxo de ferro o d’acer que servia per a suportar la llança horitzontalment en el moment de l’encontre.
conquilla
Tecnologia
Motlle metàl·lic permanent, generalment d’acer, emprat per a obtenir peces foses per la injecció, a forta pressió, del metall fos dintre seu.
Generalment una conquilla és formada per dues parts que s’acoblen pel pla de partició i es mantenen unides mitjançant un fort mecanisme d’enclavament Les conquilles poden ésser de cavitat única, de cavitat múltiple, combinades i del tipus unitat La fosa amb conquilla s’enfocà en un principi al plom, estany i llurs aliatges, i més tard al zinc Actualment la major part de les peces foses amb conquilla són a base de zinc, alumini magnesi i llautó
llanceta
Instrument que serveix per a fer petites incisions; consta essencialment d’una làmina d’acer, amb tall a cada costat, acabada en punta.
guarnició rígida
Indústria tèxtil
Fil d’acer proveït de dents rígides, en forma de dent de serra, amb què hom recobreix els corrons de les cardes ràpides.
La guarnició rígida té un poder de carda més gran i una major duració de la guarnició flexible
tanca
Militar
Bloc d’acer que serveix per a obturar l’obertura posterior d’algunes peces d’artilleria, com ara els canons i els morters.
La tanca és constituïda, generalment, per un bloc prismàtic, anomenat falca , travessat transversalment per un forat del mateix diàmetre que l’ànima del canó els eixos d’ambdós coincideixen quan la tanca és oberta i la part no foradada del bloc obtura l’ànima en accionar-lo transversalment al canó tanca de falca o per mitjà d’un bloc proveït d’una rosca de filets de pas molt petit que és enroscat a la part posterior de la cambra on és collocat el projectil tanca de cargol
mina

Mina antitanc proveïda de sensors de contacte
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte bèl·lic, destinat a abatre l’enemic en una explosió inadvertidament provocada pel mateix enemic.
Hi ha mines de mar , també dites submarines o marines i mines de terra o terrestres Les mines de mar són les que hom colloca en ports o en aigües marines, i tenen per finalitat enfonsar o avariar la nau que topa amb les dites mines La càrrega explosiva va dins una carcassa de forma esfèrica o cilíndrica, generalment d’acer o d’alumini Utilitzades com a armes ofensives, hom sol llançar-les secretament o de nits, en les zones controlades per l’enemic i, quan llur finalitat és la defensa són collocades en aigües sota control propi o de països amics Quant a llur posició dins l’aigua, les mines…
Víctor Mora i Pujadas
Víctor Mora i Pujadas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un funcionari de la Generalitat republicana, s'educà a França, on vivia exiliada la seva família i on el seu pare fou internat en un camp de concentració, on morí Retornat a Barcelona amb la seva mare el 1941, començà a treballar, des dels onze anys, en diferents oficis L’any 1951 entrà a l’Editorial Bruguera, on excellí com a guionista de còmics, especialment amb El Capitán Trueno , el seu gran èxit, realitzat en collaboració amb el dibuixant Miquel Ambrós, traduït a diverses llengües i que li donà un nom arreu del món Creà també altres sèries seguint el mateix model, com El Jabato i…
,
Quart de Poblet
Ajuntament de Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de secà, que encara resten a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina