Resultats de la cerca
Es mostren 5068 resultats
sistema operatiu de disc
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu creat per Microsoft per als ordinadors personals d’IBM.
És el correntment utilitzat en els PC El DOS es basa en diferents sistemes existents ja anteriorment molt concretament hom pot dir que és una combinació especialment del sistema CP/M utilitzat en els petits ordinadors de 8 bits i, en alguns aspectes específics, del sistema UNIX Així, a partir d’aquests dos sistemes, tots dos amb bona experiència, sorgí el DOS, inicialment en la versió 20 Posteriorment calgué anar-lo millorant i així n'han anat apareixent diverses versions, cada cop més actualitzades i perfeccionades Conté una sèrie d’ordres o comandaments que l’usuari pot fer…
Manuel Serrano Pulido
Futbol
Futbolista.
Format al Masnou, passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà a l’equip filial, Centre d’Esports l’Hospitalet 1991-94, abans d’anar cedit al Deportivo Alavés 1994-98, on destacà com a davanter golejador, amb 55 gols i un ascens a primera divisió 1998 De retorn a l’Espanyol jugà 51 partits de Lliga durant tres temporades 1998-2001 i es proclamà campió de la Copa del Rei 2000 Després jugà a l’Elx 2001-03, al Castelló 2003-04, al Badalona 2004-05, al Masnou i a l’Alella Fou seleccionat per Catalunya en un partit 1997
ciclomotor
Transports
Vehicle lleuger de dues rodes, semblant a una bicicleta, amb pedals o sense, proveït d’un motor d’explosió de dos temps de cilindrada inferior a 50 cm 3
.
L’embragatge pot ser de disc o centrífug, generalment amb canvi de velocitats manual de dues o tres marxes o amb variador continu de velocitat, que s’engega amb els pedals o amb un petit motor elèctric d’engegada, i que per llei no pot exedir la velocitat de 45 km/h sobre el sòl pla Els primers models consistien en una bicicleta a la qual hom acoblava un motor que feia anar una de les rodes, per fricció o mitjançant una cadena, però l’evolució que ha experimentat aquest vehicle l’ha anat convertint en una motocicleta de dimensions reduïdes, adequada per a circulació urbana i per…
Ferrer d’Abella
Cristianisme
Eclesiàstic, de l’orde dominicà.
L’any 1323 Joan XXII el nomenà bisbe de Neopàtria Grècia catalana, on no arribà a anar Fou bisbe de Mazzara Sicília el 1330, i, finalment, fou nomenat bisbe de Barcelona el 1335 Durant el seu pontificat foren traslladades les relíquies de Santa Eulàlia a la cripta de la catedral i fou celebrat un sínode el 1339, les constitucions del qual foren publicades el mateix any Impulsà les obres de la catedral, i el 1337 en consagrà l’altar major Establí l’ordenament de la casa de l’Almoina Morí el 1344 tot fent la visita pastoral al deganat del Penedès amb motiu de la presència de nuclis…
Guillem II d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1317-18) i de Neopàtria (1319-38), príncep de Tàrent i de Monte Sant’Angelo, duc de Noto i de Spaccoforno, comte de Calatafimi, Alcamo, Malta i Gozzo.
Fill tercer del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols, succeí el seu germà Manfred I 1317, però governà el ducat per mitjà de vicaris Alfons Frederic d’Aragó, que fundà el ducat de Neopàtria Nicolau Llança, que féu treva amb els venecians, 1331 El 1330 cedí Malta i Gozzo a Alfons Frederic d’Aragó El seu germà Pere II de Sicília estava obligat a donar-li —per disposició testamentària del seu pare— galeres i gent per tal d’anar a prendre possessió dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1337 ajornada la partença per les qüestions nobiliàries de Sicília, morí abans de poder-…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als Països Catalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme, etc La Mare de Déu és representada sovint sense el…
Josep Benavent
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta, lingüista i educador.
El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia
Guillem II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1087-1100) i duc de Normandia (Guillem III: 1096-1100).
Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…
Antoni Guerra i González
Pintura
Pintor.
Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina