Resultats de la cerca
Es mostren 1986 resultats
barreter | barretera
Oficis manuals
Persona que fa barrets o que en ven.
Antigament, els barreters fabricaven barrets o gorres de llana, seda, fil o estam treballaven amb agulla, i d’ací llur denominació inicial de barreters d’agulla A Barcelona constituïren gremi el 1496 l’ofici fou considerat després com la primera de les set arts menors de la seda A València, el gremi fou constituït el 1531 A la segona meitat del segle XVII es dedicaven també a la fabricació de mitges d’agulla, negoci que aviat esdevingué el principal del gremi, sobretot a València mitger En ple segle XVIII, el gremi de barreters d’agulla de Barcelona obtingué 1745 la incorporació…
artiga
Agronomia
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc, preparat per al conreu temporal segons un elemental sistema de rompuda
.
Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’…
argue

Argue per a barques, a Sant Pol de Mar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.
En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega, i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells situats a la…
correu
Història
Persona que té per ofici de portar avisos, cartes, etc, d’un lloc a un altre.
Originàriament hi havia el correu de peu dit popularment correu d’espardenya i, antigament, troter de bústia , el correu de cavall i el correu de mar el qui havia de travessar la mar, i hom distingia el correu ordinari del correu urgent , dit correu ciutat o espatxat Els correus podien ésser al servei d’un mercader o d’altra persona principal, del rei correu reial , d’un municipi correu de ciutat , etc, o al servei del públic, formant part d’una organització de correus en aquest cas, a cada població principal hi havia un i, fins al segle XV, uns quants hoste de correus dit,…
Sant Jaume d’Alf (Isòvol)
Art romànic
Antiga parròquia situada al despoblat d’Alf, al lloc de l’actual mas Revellat, entre Olopte i All La parròquia d’Alf és esmentada per primera vegada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, datada pretesament l’any 819, però redactada cap al final del segle X Era una de les parròquies més pobres de tota la Cerdanya En les visites arquebisbals del principi del segle XIV se li calcula una renda anyal de 15 lliures Al costat de tramuntana de mas Revellat, adossada a la casa hi ha una capella que antigament havia estat dedicada a sant Jaume i que ara ho és a sant Guillem Potser aquesta és l’…
Sant Cugat (o Sant Jaume) d’Alboquers (Sant Bartomeu del Grau)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gurb, fou sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, fins que l’any 1878 fou promoguda a parròquia, bé que en la pràctica, actualment ja no funciona com a tal El lloc d’Alboquers surt documentat ja l’any 964 vila que vocant Albucharios , i l’església apareix com a parròquia amb el nom d’Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els dos titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, per coincidir antigament ambdues…
instrument transpositor
Música
Instrument musical els sons reals del qual difereixen dels representats per la notació que llegeix l’intèrpret.
Més o menys gran, aquesta diferència d’alçada —aquest interval— és igual en totes les notes i constant al llarg de tota la música transposició L’existència d’aquests instruments és el resultat de la construcció de diferents mides a partir d’un mateix model, amb cordes o tubs acústics més llargs o més curts per a accedir a registres més greus o més aguts Això fa que, amb la mateixa tècnica d’execució, diferents instruments d’un mateix tipus puguin produir sons en altres tons respecte al de l’instrument de referència El to resultant, diferent del to escrit, s’anomena to d’efecte Un clarinet…
El que cal saber de la malaltia periodòntica
Patologia humana
La malaltia periodòntica, periodontitis o piorrea, com era anomenada antigament, és un trastorn caracteritzat per un estovament progressiu dels teixits que voregen i fixen les peces dentàries a l’os maxillar, que, lliurat a la seva pròpia evolució, mena inexorablement a la caiguda de les dents Aquest trastorn se sol manifestar, en les fases inicials, amb una sensació de pessigolleig o de tenir un cos estranya l’interior de les genives, que característicament provoca que hom efectuï un moviment de succió amb els llavis, premi les dents o empri escuradents Quan es presenten…
fogaina
Química
Antigament, fogar cobert amb una planxa de ferro on eren posats a escalfar els calderons de l’aiguacuit.
saia
Indústria tèxtil
Tela prima, feta de diverses matèries, que antigament servia per a fer calces i peces de vestir lleugeres.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina