Resultats de la cerca

Ensenyà a Oxford i a París Modificà en sentit tomista algunes de les tesis de sant Agustí i sant Bonaventura que havien caracteritzat el pensament dels mestres franciscans de l’època sobretot la doctrina illuminista del coneixement intellectual i, d’altra banda, defensà idees d’una certa modernitat enfront de la física aristotèlica

Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots

Estigué al servei del rei Venceslau I de Bohèmia, i la major part de les seves poesies tenen un accentuat caràcter polític

Amplià i reformà el Vieux Louvre 1362-80, on construí la famosa escala exterior, que perdurà fins a Lluís XIII A París, hom li atribueix l’església dels Célestins 1365-70 i la capella del Collège de Beauvais 1375-80 El 1397 projectà la tomba de Bertrand Du Guesclin per a Saint-Denis Projectà la capella del castell de Vincennes

Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres

Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337

Era clergue, però es casà Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial del 1179 al 1188 D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192 Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària

A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània

Fill i successor del comte Ermengol I i d’Adelaida i nebot del comte Ramon II de Tolosa Es casà amb Berta d’Arle o Provença, vídua de Bosó de Borgonya i filla del comte Bosó I d’Arle-Avinyó, marquès de Toscana El 951, sota la seva ègida, formà una expedició collectiva a Roma amb roergats i alvernesos Al seu testament del 961, fet poc abans d’ésser assassinat, en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia, s’esmenta un alou que tenia al Rosselló Ja era mort quan el comte Borrell II de Barcelona anà a Rodés per casar-se amb la seva filla Ledgarda 967 Tingué una altra filla, Ermengarda o Ermessenda…

Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de Tremp…