Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
polimerització
Química
Cadascuna de les reaccions en què una molècula monomèrica es converteix en un polímer
.
Existeixen dos tipus fonamentals de polimerització d’addició i de condensació La polimerització de condensació , o policondensació, té lloc a través de la interacció entre parells de grups funcionals pertanyents a dues molècules diferents amb eliminació d’una molècula petita, i el polímer format conté grups funcionals no presents en les molècules del monòmer Procedeix per passos i és essencialment un procés reversible, el progrés i l’extensió del qual són determinats per l’eliminació del medi de reacció de les molècules petites que van desprenent-se La polimerització d’addició té lloc…
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
para-
Química
Prefix que, anteposat al nom d’un derivat benzènic disubstituït, indica que els dos substituents estan units a àtoms de carboni en posicions relatives 1,4.
Es representa per p -
halogenació
Química
Reacció química mitjançant la qual un àtom d’halogen o uns quants són introduïts en una molècula orgànica substituint àtoms (sovint d’hidrogen) o grups funcionals.
La reactivitat és distinta segons l’halogen així, les reaccions de fluoració es produeixen amb un fort despreniment d’energia, i el contacte d’una substància orgànica amb el fluor elemental F 2 pot produir una explosió la cloració i la bromació dels hidrocarburs alifàtics i de les cadenes laterals dels alquilbenzens es produeixen fàcilment en presència de la llum per contra, la fixació del iode és impossible en aquestes condicions La cloració, la bromació i la iodació dels composts aromàtics es produeixen amb més o menys facilitat segons que el compost sigui activat o desactivat per la…
picolina
Química
Cadascun dels tres composts isòmers consistents en un anell de piridina en el qual un dels àtoms d’hidrogen es troba substituït per un radical metil.
Són líquids incolors, solubles en alcohol i aigua, que hom obté per destillació seca dels ossos i del carbó Són emprats com a dissolvents la β-picolina 3-metilpiridina és emprada en la preparació de l’àcid nicotínic i els seus derivats
toluïdina
Química
Cadascuna de les tres amines aromàtiques isomèriques derivades formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup amino.
Són, totes tres, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics, i presenten una elevada toxicitat Hom les obté per reducció dels nitrotoluens corresponents Són emprades en la preparació de colorants l’isòmer orto és la matèria primera per a la fabricació de la sacarina i el para és emprat com a reactiu analític
àcid toluic
Química
Cadascun dels tres àcids carboxílics aromàtics isomèrics derivats formalment del toluè per substitució d’un dels àtoms d’hidrogen de l’anell per un grup carboxil.
Són tots tres sòlids incolors, poc solubles en aigua i solubles en els solvents orgànics L’isòmer orto és obtingut per oxidació del o -xilè i és emprat en la preparació de resines alquídiques i de polièsters L’isòmer meta , obtingut per oxidació del m -xilè, és emprat, en forma de dietilamida, com a repellent d’insectes L’isòmer para , obtingut per oxidació del p-cimè , és emprat en la preparació de plastificants
efecte Compton

Efecte Compton
Física
Augment de la longitud d’ona de la radiació electromagnètica (en les bandes dels raigs X i raigs γ) difosa pels electrons menys lligats dels àtoms.
Fou observat per primera vegada per AH Compton i, simultàniament i independentment, per PJW Debye, el 1923 El fenomen s’esdevé en incidir un feix de radiació de freqüència ν sobre una làmina material hom observa que la radiació difosa té una freqüència menor, ν'
nombre d’Avogadro
Física
Nombre de molècules contingut en una molècula gram de qualsevol substància i, per tant, el nombre d’àtoms contingut en un àtom gram de qualsevol substància.
Determinat experimentalment per diversos procediments val 6,022 045 × 10 2 3 mol -1
nanopartícula
Física
Partícula formada per àtoms o molècules que té com a mínim una de les dimensions compresa entre 1 i 100 nanòmetres, la qual presenta propietats fisicoquímiques particulars.
Les nanopartícules es classifiquen, segons l'origen, en nanopartícules de disseny, nanopartícules incidentals i nanopartícules naturals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina