Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
alpinització
Geobotànica
Degradació (generalment deguda a l’acció humana) dels boscs de coníferes subalpins a prats i matolls de caràcter alpí.
Santa Eulàlia de Sarrià
Capella
Antiga capella erigida vers el 1463 a Sarrià (Barcelona).
Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…
Salem
Salem
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, al S de la comarca, al límit amb el Comtat, a la foia de Salem
, que forma la vall alta del riu Micena, afluent del riu d’Albaida.
El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al…
Cofrents
Cofrents
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Xúquer, a la seva confluència amb el Cabriol; tots dos rius discorren encaixats en els altiplans que enllacen amb l’altiplà de Requena al nord, amb les moles d’El Albeitar i de Cortes a l’est, i amb el massís del Caroig al SE; el territori presenta fenòmens volcànics: el recent volcà del Cerro Negro és pròxim a la vila.
L’àrea no conreada ocupa el 90% del terme, amb 4 700 ha de boscs pinedes i 3 400 ha de matollar i pasturatges El secà 770 ha és destinat a cereals, vinya i olivera el regadiu 138 ha, als conreus associats d’herbacis i arbres fruiters presseguers, pomeres, cereals i hortalisses Hi ha la important central elèctrica de Los Embarcaderos, sobre el Xúquer, al sector SE del terme El 1985 s’hi inaugurà una central nuclear amb una potència elèctrica de 975 MW Restà gairebé despoblat en esdevenir-se l’expulsió dels moriscs La vila 965 h agl 2006 394 m alt és a l’interior d’un meandre del…
Colima
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, a la regió del Pacífic Sud.
La capital és Colima Limita al nord i nord-est amb l’estat de Jalisco, i al sud-est, amb el de Michoacán La major part del territori ocupa la plana costanera, llevat de les parts nord i est, que són accidentades pels contraforts de la Sierra Madre Occidental d’origen volcànic La costa és baixa, i s’hi distingeix la badia de Manzanillo, prop de la qual hi ha la Laguna de Cuyutlán El clima és tropical uns 25°C de temperatura mitjana i entre 790 mm i 1 300 mm de pluviositat anual a la muntanya el clima és més suau La xarxa fluvial és formada pels rius Chihuatlán al nord, Armería al centre i…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció tridimensional del crani…
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort…
Bielsa

Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de…
Domus Aurea

Sala octagonal de la Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al…
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina