Resultats de la cerca
Es mostren 11550 resultats
Eugeni Mata i Miarons
Literatura catalana
Poeta i pedagog.
Doctorat en ciències exactes, fou professor de matemàtiques de l’Institut de Reus, del qual fou també director 1882 Presidí el Centre de Lectura D’estudiant fundà el periòdic “El Crepúsculo” i posteriorment collaborà assíduament amb articles i versos a “Eco del Centro de Lectura” Fou redactor de “Lo Sometent” 1886 Conreà en castellà i català una poesia festivohumorística destinada sobretot a omplir vetllades literàries, part de la qual fou recollida a Poesies 1900
Eusebi Freixa i Rabassó
Literatura catalana
Comediògraf, poeta i prosista.
Fou funcionari de l’administració local, a Madrid 1868-73 i altres municipis, i publicà nombroses obres de dret administratiu Bé que escriví algunes obres en català, destacà per les comèdies El ángel de una familia 1876 i Celos y quid pro quos , la llegenda versificada Teresa Guix, o sea Consecuencias de un adulterio 1847, que va refondre i va ampliar el 1856, i la novella Los azares de la vida , totes en castellà
Josep Miquel i Macaya
Literatura catalana
Assagista i filòsof.
Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum de memòries…
Marià Fonts i Fortuny
Literatura catalana
Poeta i periodista.
Fou secretari de l’Ajuntament de Reus 1854-68, 1874-89 Dirigí el Diario de Reus 1859 i la primera època de l’“Eco del Centro de Lectura de Reus” 1859-60 Tot i ser un dels primers de fer ús literari de la llengua catalana a la seva ciutat, la seva producció poètica en aquesta llengua fou més aviat curta i, encara, limitada als temes místics Té dues poesies a Los ↑ trobadors nous 1858 Guanyà diversos accèssits 1859, 1860 i 1863 i la viola d’or 1860 als Jocs Florals de Barcelona i publicà poemes a “Lo Gai Saber”, al Calendari Català i a la premsa de Reus Fou socifundador i membre molt actiu de l…
Josep Maria Arnavat i Vilaró
Literatura catalana
Poeta.
De formació autodidàctica, publicà Gamma 1946, Desfent silencis 1950, Els set pecats capitals 1963, Declaro pertot i enlloc 1963 i No us dono el braç a tòrcer 1976, llibres de poesia inicialment escrits sota la influència de Riba, Folguera i JV Foix, i que entronquen, finalment, amb el realisme històric
,
Leandre Ardèvol i Sardà
Tècnic.
Fill de Jaume Ardèvol i Cabrer Exiliat 1823 amb el seu pare, estudià medicina a París Un altre cop a Catalunya, els seus coneixements de mecànica el portaren a ésser sotsdirector de can Bonaplata 1833 més tard dirigí els tallers de Valentí Esparó, on tingué una participació directa en la fabricació de la primera màquina de vapor construïda a la península Ibèrica En fusionar-se aquests dos establiments per tal de constituir La Maquinista Terrestre i Marítima, en fou un dels tres directors És autor de diversos opuscles sobre mecànica
Josep Sentís Roca
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
Després d’aprendre a patinar al Club Natació Reus Ploms, el 1948 s’incorporà al Reus Deportiu i formà part del seu primer equip en dues etapes 1948-55, 1957-62, amb un breu pas pel Club Patí Tortosa a segona divisió després d’haver-se retirat un any El 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya del Reus Deportiu, club que entrenà després de retirar-se i formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola
Pau Badia Vallbé
Esquí
Excursionisme
Esquiador i excursionista.
Pioner dels esports de neu a Catalunya El 1916 pujà el pic de Posets 3371 m El 1919, conjuntament amb Josep M Soler i Lluís Estasen, promogué l’ús de l’esquí entre els aranesos per encàrrec de la Mancomunitat de Catalunya Fou professor d’esquí durant la dècada de 1910 i la de 1920 Feu diverses ascensions a l’estranger, entre les quals destaquen les dels cims dels Alps centrals del Monte Rosa 1928 i el Râteau 1932 Gran part de les ascensions les feu amb Lluís Estasen, Albert Oliveras i Josep Puntas Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou el descobridor de la flor de neu o edelweiss
Josep Maria Plana Vergés
Rem
Remer.
Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, es proclamà cinc cops campió d’Espanya –en iols de quatre 1953, 1955, outriggers de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958– i sis cops de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Competí amb la selecció espanyola en un Europeu 1953 i uns Jocs Mediterranis 1955
Josep Maria Pijoan Robert
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià com a defensa en el Club Natació Reus Ploms, però el 1948 fitxà pel Reus Deportiu quan l’equip pujà a primera divisió Durant la dècada de 1950 protagonitzà la primera gran etapa en la història del Reus, que guanyà un Campionat d’Espanya 1952 i fou tres vegades subcampió 1950, 1951, 1954 També fou internacional amb la selecció espanyola Es retirà el 1958, però dos anys després tornà per ajudar el Reus Acabada la seva carrera entrenà els equips de base del Reus Deportiu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina