Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
barramunda
Ictiologia
Peix dipnou de l’ordre dels ceratodiformes, de gran llargada (1,75 m), amb l’esquelet cartilaginós en gran part, les escates cicloides i grosses, i aletes parelles ben desenvolupades.
A més de les brànquies, té un pulmó únic, amb una sola vena pulmonar, que acompleix funcions respiratòries molt semblants a les dels amfibis caudats quan les aigües dolces on viu es redueixen, a l’estació seca, i s’empobreixen d’oxigen Les barramundes són considerades, per llurs característiques fisiològiques, fòssils vivents Habiten alguns rius de Queensland Austràlia Llur carn és comestible
Cinema Jove
Cinematografia
Festival anual dedicat al treball dels cineastes menors de 35 anys.
Amb seu a València, la seva primera edició tingué lloc l’any 1985 Correspon a les característiques de festival especialitzat i competitiu Inclou projeccions de pellícules, premis, homenatges, retrospectives i taules rodones I reserva un important espai en la seva programació al Mercat Internacional del Curtmetratge, de manera que absorbeix bona part del volum anual de la producció mundial de curts
albita

albita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i sodi, NaAlSi3O8, del grup dels feldespats.
Cristallitza en el sistema triclínic, i presenta macles polisintètiques repetides i molt característiques d’exfoliació perfecta, és incolora, transparent i inatacable pels àcids Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,63 És mineral essencial en els granits i sienites per tal com és el component més àcid de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis Té una forma polimòrfica anomenada periclina
Sant Ramon de la Vilella (la Coma i la Pedra)
Art romànic
Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic
fórmula de Breit-Wigner
Física
Fórmula que expressa la secció eficaç de la captura radiativa d’una partícula A (p ex, un neutró) per un nucli B, quan l’energia E de la partícula incident A és molt propera a un nivell excitat.
energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ
La Pelota Semanal

Portada del núm. 2 de la revista La Pelota Semanal (febrer del 1923)
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona per primera vegada el 16 de novembre de 1922.
Pretenia fomentar la pràctica dels esports, especialment del futbol, entre els joves Combinava la informació tècnica amb les curiositats i anècdotes Hi dibuixava Albert Mestre, i dels reportatges gràfics en tenia cura Maymó De periodicitat setmanal, sortia els dijous Se’n publicaren com a mínim 12 números En cessar la revista, la mateixa editorial Millà publicà Mis deportes , de característiques similars
Mestre de Joan Sivera

Mestre Joan de Sivera Mare de Déu de la llet (primer quart del s. XV)
Pintura
Nom amb què era conegut fins ara l’autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet (Museu de Belles Arts de València).
Deixeble o bé la mateixa persona que el Mestre de l'Olleria , ha estat identificat amb Antoni Peris per mitjà de la taula de Sant Bernat d’Alzira i les seves germanes Museu de la Seu de València Tanmateix, el retaule de la Mare de Déu de la Llet surt de les característiques comunes a l’obra atribuïda a Antoni Peris
Petruška
Teatre
Personatge principal del teatre de titelles rus.
Probablement prové del Pulcinella italià Posseeix característiques similars, encara que adaptades al país, al personatge dels teatres de titelles italià i francès Petruška, la seva muller, el gitano, el doctor, el guàrdia, l’alemany, el gos, etc, formen el conjunt teatral ple d’improvisació i d’humor que representa escenes satíriques, còmiques, costumistes, etc Stravinskij compongué un ballet 1911 sobre aquest tema
La Novela del Pueblo
Col·lecció de novel·letes socials editada per Publicaciones Mundial, de Barcelona, el 1927.
Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —
Dalmasio Scannabechi
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Lippo di Dalmasio, anomenat també Maso da Bologna.
Documentat entre el 1376 i el 1410, es formà a Bolonya i probablement estigué un quant temps a Florència, on adquirí fermesa de dibuix i un cert mode solemne quant a la composició, característiques que incorporà al seu estil goticista, elegant i lineal Coronació de la Mare de Déu Pinacoteca Nazionale, Bolonya, Mare de Déu amb l’Infant National Gallery, Londres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina